Page 1186 - Biblia Català TBS

Fets dels Apòstols 16
9 I Pau va tenir una visió durant la nit: un home macedoni estava dret i li demanava, dient: Vine a Macedònia i ajuda’ns.
10 I després que ell hagué vist la visió, vam procurar immediatament de marxar cap a Macedònia, con- cloent que el Senyor ens havia cridat per anunciar-los l’evangeli.
11 Llavors vam salpar de Tròada i vam arribar directament a Samo- tràcia, i l’endemà a Neàpolis,
12 i d’allà a Filips, que és la ciu- tat principal d’aquella part de Macedònia, una colònia romana, i ens vam estar alguns dies en aquesta ciutat.
13 El dissabte vam sortir fora de la ciutat, a la vora d’un riu, on solia ser la pregària. Ens vam asseure, i parlà- vem amb les dones que s’hi havien reunit.
14 I una dona anomenada Lídia, venedora de porpra a la ciutat de Tiatira, que adorava Déu, estava escoltant i el Senyor li va obrir el cor perquè estigués atenta a les coses que deia Pau.
15 I quan va ser batejada, i també la seva casa, ens va demanar: Si em considereu del al Senyor, entreu a casa meva i allotgeu-vos-hi. I ens hi va obligar.
16 I s’esdevingué que mentre nosal- tres anàvem a la pregària, ens vin- gué a trobar una noia que tenia un esperit pitònic, que proporcionava molt de guany als seus amos fent d’endevinaire;
17 ella ens seguia, a Pau i a nosal- tres, i cridava dient: Aquests homes són servidors del Déu Altíssim, que ens anuncien un camí de sal- vació!
18 I continuava fent això durant molts dies, ns que Pau, enutjat, es va girar i digué a l’esperit: En el Nom de Jesu-Crist et mano que
16:16 Lv 19:31 1178
surtis d’ella. I en va sortir al mateix moment.
19 I quan els seus amos van veure que s’havia esvaït l’esperança del seu guany, van agafar Pau i Siles i els van dur a l’àgora davant dels dirigents.
20 I els van dur als magistrats i digueren: Aquests homes, que són jueus, avaloten la nostra ciutat,
21 i anuncien costums que a nosal- tres, com a romans, no ens és lícit d’acceptar ni de practicar.
22 I la multitud es va aixecar tota alhora contra ells, i els magistrats els van esquinçar els vestits i ordenaren que els assotessin amb bastons.
23 Després d’haver-los donat molts assots, els van car a la presó i van encarregar l’escarceller que els guar- dés amb molta seguretat,
24 i ell, com que havia rebut una ordre tan estricta, els cà a la presó de més endins, i els va fermar els peus al cep.
25 I cap a la mitjanit, Pau i Siles tot pregant cantaven himnes a Déu, i els presoners se’ls escoltaven.
26 I de sobte hi hagué un gran terra- trèmol, ns a sacsejar els fonaments de la presó, i a l’instant es van obrir totes les portes i es van deslligar les cadenes de tots.
27 I l’escarceller es despertà i, en veure obertes les portes de la presó, va desembeinar l’espasa i s’anava a matar perquè pensava que els preso- ners havien fugit.
28 Però Pau va cridar amb veu forta, dient: No et facis cap mal que tots som aquí!
29 Llavors va demanar uns llums, entrà corrents, i va caure tremolant davant Pau i Siles.
30 I els va dur a fora i digué: Senyors, què em cal fer per ser salvat?
31 I ells digueren: Creu en el Senyor Jesu-Crist i seràs salvat, tu i la teva casa.