Page 1329 - Biblia Català TBS
P. 1329

2 I vaig veure un àngel fort que proclamava amb veu potent: Qui és digne d’obrir el llibre i de deslligar els seus segells?
3 I ningú en el cel, ni sobre la terra ni sota la terra, no podia obrir el llibre, ni mirar-se’l.
4 I jo plorava molt, perquè no fou trobat ningú digne d’obrir ni de lle- gir el llibre, ni de mirar-se’l.
5 Però un dels ancians em diu: No ploris; heus aquí, el Lleó de la tribu de Judà, l’Arrel de David, ha vençut per obrir el llibre i deslligar-ne els set segells.
6 I vaig veure i, heus aquí, enmig del tron i dels quatre éssers vivents i enmig dels ancians, hi havia dret un Anyell que semblava com si hagués estat immolat. Tenia set banyes i set ulls, que són els set esperits de Déu enviats per tota la terra.
7 I vingué, i va prendre el llibre de la mà dreta d’aquell qui seia en el tron.
8 I quan hagué pres el llibre, els quatre éssers vivents i els vint-i-quatre ancians es prostraren davant l’Anyell, i cadascun tenia cítares i copes d’or plenes d’encens, que són les pregàries dels sants.
9 I canten un càntic nou, dient: Digne ets de prendre el llibre i d’obrir els seus segells, perquè fores immo- lat, i amb la teva sang ens vas com- prar per a Déu, de tota tribu i llengua i poble i nació,
10 i ens vas fer reis i sacerdots per al nostre Déu, i regnarem sobre la terra. 11 I vaig veure, i vaig escoltar la veu de molts àngels al voltant del tron i dels éssers vivents i dels ancians. I el seu nombre era miríades de miríades, i milers de milers,
12 que deien amb veu forta: Digne és l’Anyell que fou immolat, de rebre el poder, i la riquesa, i la saviesa, i la força, i l’honor, i la glòria, i la bene- dicció.
Apocalipsi 5, 6
13 I tota creatura que hi ha en el cel ialaterraisotalaterra,ilesquehi ha en el mar i totes les coses que hi ha en ells, vaig escoltar que deien: Al qui seu sobre el tron i a l’Anyell sigui la benedicció, i l’honor, i la glòria, i el domini pels segles dels segles.
14 I els quatre éssers vivents deien: Amén. I els vint-i-quatre ancians es prostraren i adoraren Aquell que viu pels segles dels segles.
5:5 Gn 49:9, 10; Is 11:1 5:6 Ex 12:3; Is 53:7 5:10 Ex 19:6; 1Pe 2:9; Ap 1:6 6:2-8 Za 1:8; 6:2, 3 6:8 infern: en grec “hades”
6
quatre éssers vivents que deia com amb una veu de tro: Vine i mira.
2 I vaig veure i, heus aquí, un cavall blanc, i el qui el muntava tenia un arc. I li fou donada una corona, i sortí vencedor, i a   que vencés.
3 I quan obrí el segon segell, vaig escoltar el segon ésser vivent que deia: Vine i mira.
4 I sortí un altre cavall, roig, i al qui el muntava li fou donat de treure la pau de la terra, perquè es matessin els uns als altres. I li fou donada una gran espasa.
5 I quan obrí el tercer segell, vaig es- coltar el tercer ésser vivent que deia: Vine i mira. I vaig veure i, heus aquí, un cavall negre, i el qui el muntava tenia una balança a la seva mà.
6 I vaig escoltar una veu enmig dels quatre éssers vivents que deia: Una mesura de blat, un denari; i tres mesures d’ordi, un denari; i no facis malbé ni l’oli ni el vi.
7 I quan obrí el quart segell, vaig escoltar la veu del quart ésser vivent que deia: Vine i mira.
8 I vaig veure i, heus aquí, un cavall groguenc, i el qui seia damunt d’ell tenia per nom la Mort, i l’Infern el seguia darrere. I els fou donada po-
I vaig veure quan l’Anyell obrí un
dels segells, i vaig escoltar un dels
1321


































































































   1327   1328   1329   1330   1331