Page 38 - Biblia Català TBS

Gènesi 27
15 I Rebeca agafà els millors vestits del seu ll gran Esaú, que ella tenia a casa, i els posà al seu ll petit Jacob.
16 I li posà les pells dels cabridets de les cabres sobre les mans i sobre la part llisa del coll.
17 Iposàalamàdelseu llJacobel menjar saborós i el pa que havia fet.
18 I ell anà al seu pare i digué: Pare meu. I digué: Aquí em tens. Qui ets tu, ll meu?
19 I Jacob digué al seu pare: Sóc Esaú, el teu primogènit. He fet tal com m’has dit. Alça’t, doncs, si us plau, seu i menja de la meva caça, a que la teva ànima em beneeixi.
20 I Isaac digué al seu ll: ¿Com és que n’has trobat tan aviat, ll meu? I va dir: Perquè Jahveh, el teu Déu, ha fet que vingués davant meu.
21 I Isaac digué a Jacob: Atansa’t, si us plau, et palparé, ll meu, per saber si tu ets de debò el meu ll Esaú o no.
22 I Jacob s’atansà al seu pare Isaac, i el palpà, i digué: La veu és la veu de Jacob, però les mans són les mans d’Esaú.
23 I no el va reconèixer perquè les seves mans eren peludes com les mans del seu germà Esaú, i el beneí. 24 I digué: Ets tu de debò el meu ll Esaú? I digué: Jo mateix.
25 I digué: Apropa-m’ho, i menjaré delacaçadelmeu ll,a quela meva ànima et beneeixi. I li va apro- par, i menjà; i li dugué vi, i begué. 26 I el seu pare Isaac li digué: Atansa’t, si us plau, i besa’m, ll meu.
27 I ell s’atansà i el besà. I olorà l’olor dels seus vestits, i el beneí, dient: Mira, l’olor del meu ll és com l’olor d’un camp que Jahveh ha beneït.
28 Que Déu et doni de la rosada dels cels, i de les ufanors de la terra, i abundància de gra i de most.
27:29 He 11:20 27:34 He 12:17 38
29 Que els pobles et serveixin i les nacions es prosternin davant teu. Sigues amo sobre els teus germans, i que es prosternin davant teu els lls de la teva mare. Maleïts els qui et maleeixin, i beneïts els qui et beneei- xin!
30 I s’esdevingué quan Isaac havia acabat de donar la benedicció a Jacob, i Jacob tot just sortia de davant del seu pare Isaac, que el seu germà Esaú tornava de la seva cacera.
31 I ell també va fer un menjar sabo- rós, i el portà al seu pare. I digué al seu pare: Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu ll, a que la teva ànima em beneeixi.
32 I el seu pare Isaac li digué: Qui ets tu? I digué: Sóc el teu ll primo- gènit, Esaú.
33 I Isaac tremolà amb gran tremo- lor, i digué: ¿Qui era, doncs, el qui ha caçat una peça, i me l’ha portat, i he menjat de tot abans que vinguessis? I l’he beneït, i beneït serà.
34 I quan Esaú escoltà les paraules del seu pare, féu un crit molt fort i molt amarg, i digué al seu pare: Beneeix-me també a mi, pare meu! 35 I digué: El teu germà ha vingut amb astúcia, i ha pres la teva bene- dicció.
36 I Esaú digué: És per això que es diu Jacob, perquè aquesta és la sego- na vegada que em suplanta: m’havia pres el dret de primogenitura i, heus aquí, ara m’ha pres la benedicció. I digué: ¿I no has reservat una bene- dicció per a mi?
37 I Isaac va respondre a Esaú, i digué: Mira, l’he constituït amo teu, i li he donat tots els seus germans com a servents, i l’he proveït de gra i de most. ¿Què puc fer, doncs, per tu, ll meu?
38 I Esaú digué al seu pare: ¿Tens una sola benedicció, pare meu? Beneeix-me també a mi, pare meu! I Esaú aixecà la veu, i va plorar.