Page 730 - Biblia Català TBS

Eclesiastès 2
5 em vaig fer jardins i boscos, i hi vaig plantar arbres fruiters de tota mena:
6 em vaig fer basses d’aigua, per regar amb elles el bosc on creixien els arbres.
7 Vaig adquirir servents i serventes, i tenia criats nascuts a casa; també posseïa ramats de vaques i d’ovelles, més que tots els que havien estat abans que jo a Jerusalem.
8 També vaig aplegar per a mi plata i or, i un tresor especial de reis i de províncies. Em vaig proveir de can- tors i cantores, i allò que fa les delí- cies dels lls d’Adam; i instruments de música de tota mena.
9 I em vaig engrandir, i vaig créixer més que tots els que foren abans que jo a Jerusalem: a més d’això, la meva saviesa romania amb mi.
10 I no vaig negar als meus ulls res del que desitjaven, no vaig refusar cap plaer al meu cor; perquè el meu cor estava satisfet amb tota la meva feina: i aquesta fou la meva part de tota la meva feina.
11 I em vaig girar per veure tots els meus treballs que les meves mans havien fet, i la feina que m’havien costat, i heus aquí que tot era vanitat i a icció d’esperit, i no hi havia cap pro t sota el sol.
12 I em vaig girar a veure la saviesa, i les follies, i la neciesa. De fet, què pot fer l’home que ve darrere el rei? El mateix que els altres ja han fet.
13 Tanmateix, jo em vaig adonar que és més pro tosa la saviesa que la neciesa, així com la llum és més pro tosa que la tenebra.
14 El savi té els seus ulls al seu cap, però l’insensat camina en la tenebra: i també em vaig adonar que un ma- teix destí s’esdevé a tots dos.
15 Llavors jo vaig dir en el meu cor: El destí de l’insensat serà també el meu. ¿Què en trauria jo, doncs, de fer-me més savi? I vaig
meditar en el meu cor que això també és vanitat.
16 De fet, tant del savi com de l’insensat, no hi haurà record perma- nent: atès que passen els dies, i tot s’oblida. I el savi es mor igual que el neci.
17 Per això vaig odiar la vida, per- què l’obra que es fa sota el sol em fastiguejava: perquè tot és vanitat i a icció d’esperit.
18 I jo vaig odiar tota la meva feina amb la qual jo m’havia afanyat sota el sol: atès que l’hauré de deixar a l’home que vindrà darrere meu.
19 ¿I qui sap si serà savi o insen- sat aquell que es farà amo de tota la meva feina amb què jo m’he afanyat, i en la qual he aplicat la meva saviesa sota el sol? També això és vanitat.
20 I em vaig tornar a desesperar en el meu cor per tota la feina que jo havia fet sota el sol.
21 Perquè hi ha un home que ha fet la seva feina amb saviesa i coneixe- ment i equitat, però haurà de donar els seus béns a un home que no hi ha treballat. També això és vanitat i un gran mal.
22 Perquè, què li resta a l’home de tota la seva feina, i de l’a icció del seu cor, amb què ha treballat sota el sol?
23 Perquè tots els seus dies són plens de sofriments, i la seva ocupació és un neguit: tampoc de nit el seu cor no reposa. També això és vanitat.
24 Nohiharesdemillorpera l’home que menjar i beure, i que la seva ànima vegi el valor de la seva feina. He vist que també això ve de la mà de Déu.
25 Perquè, qui menjarà i fruirà més que jo?
26 Perquè a l’home que el complau, Déu li dóna saviesa i coneixement i goig: però al pecador li dóna el treball de recollir i d’amuntegar,
722