Page 740 - Biblia Català TBS

Càntic dels càntics 2, 3, 4
7 Us adjuro, lles de Jerusalem, per les gaseles i per les daines del camp, que no desperteu ni desvetlleu l’amor ns que ho vulgui.
8 És la veu del meu estimat! Mireu- lo com ve trescant sobre les munta- nyes, saltant pels turons.
9 El meu estimat és com una gasela o un cervatell. Heus-lo aquí, s’està dret darrere la nostra tanca, guaitant per les nestres, espiant per les gelo- sies.
10 El meu estimat ha respost, i m’ha dit: Lleva’t, amiga meva, bonica meva, i vine!
11 Perquè, heus aquí, l’hivern ha passat, la pluja s’ha esvaït, se n’ha anat;
12 les ors han aparegut sobre la terra, el temps de cantar ha arribat, i la veu de la tórtora s’escolta a la nostra terra;
13 la guera ha donat les seves gues verdes, i els ceps orits han donat la seva fragància. Alça’t, amiga meva, bonica meva, i vine.
14 Coloma meva, que ets en les es- cletxes de la roca, en els amagatalls dels espadats, fes-me veure la teva semblança, fes-me escoltar la teva veu; perquè la teva veu és dolça, i la teva semblança és bonica.
15 Agafeu-nos les guineus, les guineus petites, que destrueixen les vinyes: perquè les nostres vinyes han orit.
16 El meu estimat és meu, i jo sóc d’ell; ell pastura entre els lliris.
17 Fins que el dia esclati, i les ombres fugin, torna, estimat meu, sigues com una gasela o un cervatell sobre les muntanyes de Bèter!
3En el meu llit, de nit, vaig cercar el qui la meva ànima estima: el vaig cercar, però no el vaig trobar.
2 Em llevaré ara, i faré un tomb per la ciutat, pels carrers i per les places: cercaré el qui la meva ànima
estima. El vaig cercar, però no el vaig trobar.
3 Em van trobar els vigilants que fan la ronda per la ciutat: ¿Heu vist el qui la meva ànima estima?
4 Però tot just els havia passat, llavors vaig trobar el qui la meva ànima estima. El vaig agafar, i no el vaig deixar anar, ns que el vaig fer entrar a casa de la meva mare, i a la cambra d’aquella que em va conce- bre.
5 Jo us adjuro, lles de Jerusalem, per les gaseles o per les daines del camp, que no desperteu ni desvet- lleu l’amor ns que ell mateix ho vulgui.
6 ¿Qui és aquesta que puja pel de- sert, com columnes de fum, que exhala olor de mirra i encens, de totes les espècies aromàtiques del mercader?
7 Heus aquí la seva llitera, que és de Salomó: seixanta valents l’envolten, dels valents d’Israel;
8 tots ells porten espasa, estan en- trenats per al combat: cadascú amb la seva espasa damunt del seu anc pels temors de la nit.
9 El rei Salomó es féu un palanquí de fusta del Líban:
10 féu les seves columnes de plata, el seu respatller d’or, i el seu setial de porpra, per dintre entapissat amb amor per les lles de Jeru- salem.
11 Sortiu i contempleu, lles de Sió, el rei Salomó amb la corona amb la qual el va coronar la seva mare el dia de les seves noces, i el dia del goig del seu cor.
4Heus aquí, ets bonica, amiga meva: heus aquí, ets bonica. Els teus ulls són coloms darrere del teu vel. El teu cabell és com un ramat de cabres, que davallen de la muntanya de Galaad.
732