Page 1029 - Biblia Català TBS
P. 1029

3 I Jesús va estendre la mà, el va tocar i va dir: Ho vull, sigues nete- jat. I a l’instant fou netejada la seva lepra.
4 I Jesús li diu: Mira, no ho diguis a ningú. Però vés, presenta’t al sacer- dot i ofereix l’ofrena que va ordenar Moisès, com a testimoni per a ells.
5 I en entrar Jesús a Cafarnaüm, se li va atansar un centurió que li pre- gava i deia:
6 Senyor, el meu criat jeu a casa paralític, terriblement turmentat.
7 I Jesús li diu: Jo vindré i el guariré.
8 I el centurió va respondre, i digué:
Senyor, no sóc digne que entris sota el meu sostre. Però digues solament una paraula, i el meu criat serà gua- rit.
9 Perquè jo també sóc un home que estic sota autoritat, tinc soldats sota el meu càrrec, i dic a l’un: Vés, i hi va; i a l’altre: Vine, i ve; i al meu servent: Fes això, i ho fa.
10 I en sentir això, Jesús s’admirà i digué als qui el seguien: En veritat us dic que ni a Israel no he trobat una fe tan gran.
11 Però us dic que molts vindran de llevant i de ponent i s’asseuran a taula amb Abraham i Isaac i Jacob en el regne dels cels,
12 mentre que els  lls del regne seran expulsats a la fosca de fora. Allà hi haurà el plor i el cruixit de dents.
13 I Jesús digué al centurió: Vés i que et sigui fet tal com has cregut. I el seu criat va ser guarit en aquell mateix moment.
14 I Jesús va entrar a la casa de Pere i va veure la seva sogra que era al llit amb febre.
15 Ilivatocarlamà,ilafebrela deixà. Llavors ella s’alçà, i els servia.
16 I en arribar el vespre, li van por- tar molts endimoniats, i va expulsar
Mateu 8
els esperits amb una paraula i va guarir tots els malalts,
17 a   que es complís el que fou dit per mitjà del profeta Isaïes, quan diu: Ell mateix prengué les nostres malalties i portà els nostres mals.
18 I Jesús, veient unes grans mul- tituds al seu voltant, va manar que passessin a l’altra banda.
19 I se li va atansar un escriba, i li digué: Mestre, et seguiré a qualsevol lloc que vagis.
20 I Jesús li diu: Les guineus tenen caus i els ocells del cel jócs, però el Fill de l’home no té on reclinar el cap.
21 I un altre, que era deixeble seu, li digué: Senyor, deixa’m que primer vagi a enterrar el meu pare.
22 Però Jesús li digué: Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.
23 Ell va pujar a la barca, i els seus deixebles el van seguir.
24 I heus aquí, hi hagué una gran agitació en la mar,  ns al punt que la barca era coberta per les onades, però ell dormia.
25 I se li van atansar els seus deixe- bles i el van despertar, dient: Senyor, salva’ns, que ens perdem!
26 I ell els diu: Per què teniu por, gent de poca fe? Llavors es va alçar, reptà els vents i la mar, i es va fer una gran calma.
27 I la gent restà admirada, i deia: ¿Quina mena d’home és aquest, a qui  ns els vents i la mar l’obeeixen?
28 I havent arribat a l’altra banda, a la comarca dels guerguesens, el van venir a trobar dos endimoniats que venien dels sepulcres. Eren tan violents que ningú no podia passar per aquell camí.
29 I heus aquí, van cridar dient: Què hi ha entre nosaltres i tu, Jesús, Fill
8:4 Lv 14:2; Mt 9:30 8:5 Lc 7:2 8:14-17 Mc 1:29-34 8:17 Is 53:4 8:23-24 Mc 4:35-41; 5:1-20 1021


































































































   1027   1028   1029   1030   1031