Page 1037 - Biblia Català TBS

21 Però no té arrel en si mateix, sinó que és de temporada, i quan ve una tribulació o una persecució per causa de la paraula ensopega imme- diatament.
22 I el sembrat entre espinars és aquell que escolta la paraula, però el des ci d’aquest món i l’engany de la riquesa ofega la paraula, i esdevé infructuosa.
23 En canvi, el sembrat sobre terra bona, aquest és el qui escolta la pa- raula i la comprèn i porta fruit, i l’un fa cent i l’altre seixanta i l’altre trenta.
24 Els va proposar una altra paràbo- la, dient: El regne dels cels és sem- blant a un home que sembrà bona llavor en el seu camp.
25 Però mentre els homes dormien, va venir el seu enemic i va sembrar zitzània enmig del blat, i se n’anà. 26 I quan va créixer el bri i va fer fruit, llavors va aparèixer també la zitzània.
27 I van venir els servents de l’amo de la casa i li digueren: Senyor, ¿no vas sembrar bona llavor en el teu camp? ¿D’on li ve la zitzània, doncs? 28 I els digué: Això ho ha fet un enemic. I els servents li digueren: Vols, doncs, que hi anem i la collim? 29 Però ell digué: No, no fos que en collir la zitzània arrenqueu amb ella també el blat.
30 Deixeu que tots dos creixin jun- tament ns a la sega, i en el temps de la sega diré als segadors: Colliu primer la zitzània i lligueu-la en feixos per cremar-la, però el blat aplegueu-lo en el meu graner.
31 Els proposà una altra paràbola, dient: El regne dels cels és semblant a un gra de mostassa que un home va agafar i va sembrar en el seu camp.
32 Aquest gra és el més petit de totes les llavors, però quan ha crescut és
Mateu 13
el més gran dels llegums i es torna un arbre, de manera que els ocells del cel vénen a ajocar-se en les seves branques.
33 Els va dir una altra paràbola: El regne dels cels és semblant al llevat que una dona va agafar i amagà en tres mesures de farina, ns que tot fou fermentat.
34 Jesús va dir totes aquestes coses en paràboles a les multituds, i sense paràboles no els parlava;
35 a que es complís el que fou dit per mitjà del profeta: Obriré la meva boca en paràboles, proclamaré coses que han estat amagades d’ençà de la fundació del món.
36 Llavors Jesús va acomiadar les multituds i entrà a la casa. I se li van atansar els seus deixebles, dient: Explica’ns la paràbola de la zitzània en el camp.
37 I respongué i els digué: El qui sembra la bona llavor és el Fill de l’home,
38 ielcampéselmón,ilabona llavor són els lls del regne, i la zitzània són els lls del maligne,
39 i l’enemic que la va sembrar és el diable, i la sega és la del segle, i els segadors són els àngels.
40 Doncs, així com es cull la zitzà- nia i és cremada al foc, així serà en la d’aquest segle.
41 El Fill de l’home enviarà els seus àngels, i colliran del seu regne tots els entrebancs i els qui practiquen la iniquitat.
42 I els llançaran al forn de foc. Allà hi haurà el plor i el cruixit de les dents. 43 Llavors els justos resplendiran com el sol en el regne del seu Pare. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti.
44 A més, el regne dels cels és sem- blant a un tresor amagat en el camp
13:31 Mc 4:31 13:33 aproximadament 27 quilos o 50 litres; Lc 13:21 13:35 Ps 78:2 13:39 Ap 14:15
1029