Page 1067 - Biblia Català TBS
P. 1067

30 I deia: ¿A què compararem el regne de Déu o amb quina paràbola el representarem?
31 És com un gra de mostassa que quan se sembra a terra és la més petita de totes les llavors que hi ha a la terra.
32 I quan s’ha sembrat, puja i arriba a ser més gran que totes les hortalis- ses i fa grans branques, de manera que els ocells del cel es poden ajocar sota la seva ombra.
33 I amb moltes paràboles com aquestes els anunciava la paraula, segons podien escoltar.
34 I sense paràboles no els parlava, però als seus deixebles els explicava en privat totes les coses.
35 I aquell mateix dia, arribat el ves- pre, els diu: Passem a l’altra banda. 36 I ells van deixar la multitud i se’l van endur en la barca on era. I les altres barquetes també anaven amb ell. 37 I es va fer un gran temporal de vent i les onades es llançaven contra la barca, talment que ja s’omplia.
38 I ell era a popa dormint sobre un coixí. I el van despertar, i li diuen: Mestre, no et fa res que ens perdem? 39 I es va despertar, va reprendre el vent i digué a la mar: Calla, emmu- deix. I el vent va parar i es féu una gran calma.
40 I els digué: Per què teniu tanta por? Com és que no teniu fe?
41 I es van espantar molt, i es deien entre ells: ¿Qui és aquest a qui  ns el vent i la mar obeeixen?
5I van arribar a l’altra banda del mar, a la comarca dels gadarens. 2 I quan va sortir de la barca, im-
mediatament va venir a ell, des dels sepulcres, un home posseït per un esperit impur
3 que vivia en els sepulcres, i ni amb cadenes ningú no el podia sub- jectar.
Marc 4, 5
4 Perquè moltes vegades l’havien lligat amb grillons i cadenes i havia trencat les cadenes i trossejat els gri- llons, i ningú no el podia dominar.
5 I sempre, de nit i de dia, anava cridant per les muntanyes i pels sepulcres i es feia talls amb pedres. 6 I quan va veure Jesús des de lluny, va córrer i es prostrà davant d’ell.
7 I cridà amb veu forta i digué: Què hi ha entre jo i tu, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Et suplico per Déu que no em turmentis.
8 Perquè li deia: Surt d’aquest home, esperit impur.
9 I li va preguntar: Quin és el teu nom? I respongué, dient: Legió és el meu nom, perquè som molts.
10 I li suplicava molt que no els enviés fora de la regió.
11 Allà a les muntanyes hi havia un gran ramat de porcs, pasturant.
12 I tots els dimonis li suplicaven, dient: Envia’ns als porcs per  car- nos-hi dins.
13 I Jesús els ho va permetre de se- guit. I els esperits impurs van sortir i es van  car dins dels porcs i el ramat es va precipitar pel penya-segat cap al mar –eren uns dos mil– i es van ofegar en el mar.
14 I els qui pasturaven els porcs van fugir i ho van contar per la ciutat i pels camps. I van sortir a veure què era el que havia passat.
15 I vénen a Jesús i veuen l’endimoniat, el qui havia tingut la legió, assegut i vestit i en el seu seny, i els va agafar por.
4:30-32 Lc 13:18-19 4:33, 34 Mt 13:34-35 4:35-41 Lc 8:22-25 5:1-20 Lc 8:26-39 5:11 Dt 14:8 1059
16 I els qui ho havien vist els van explicar el que havia passat amb l’endimoniat i allò dels porcs.
17
I començaren a demanar-li que se n’anés dels seus termes.
18 I quan pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li demanava d’estar-se amb ell.
19 Però Jesús no li ho va permetre, sinó que li diu: Vés a casa teva, als teus, i conta’ls tot el que el Senyor


































































































   1065   1066   1067   1068   1069