Page 1074 - Biblia Català TBS
P. 1074

Marc 9
11 I li van preguntar, dient: Per què diuen els escribes que Elies ha de venir primer?
12 Ell va respondre i els digué: Elies, és cert, ve primer i restableix totes les coses; i ¿com és que està escrit referent al Fill de l’home que ha de patir moltes coses i ser menyspreat?
13 Però us dic que Elies ha vingut i li van fer tot el que van voler, tal com està escrit d’ell.
14 I quan arribà on eren els deixe- bles, va veure una gran multitud al voltant d’ells, i uns escribes que discutien amb ells.
15 I immediatament, en veure’l, tota la multitud es va sorprendre i van córrer a saludar-lo.
16 I preguntà als escribes: Què dis- cutiu amb ells?
17 I un d’entre la multitud va res- pondre, i digué: Mestre, t’he portat el meu  ll, que té un esperit mut.
18 I allà on l’agafa el llança a terra, i treu bromera, cruix de dents i es posa rígid. He dit als teus deixebles que l’expulsessin, i no han pogut.
19 Ell, responent-li, diu: Oh genera- ció incrèdula! ¿Fins quan hauré de ser entre vosaltres? ¿Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me’l.
20 I l’hi van portar. Immediatament, en veure’l, l’esperit el va convulsar, i caigué per terra i es rebolcava traient bromera.
21 I va preguntar al seu pare: ¿Quant de temps fa que li passa això? I digué: Des de la infantesa.
22 I sovint també el llança al foc i a l’aigua per destruir-lo. Però, si tu hi pots alguna cosa, ajuda’ns, compa- deix-te de nosaltres.
23 I Jesús li digué: Si pots creure, totes les coses són possibles per al qui creu.
24 I de seguit el pare del noi va exclamar i deia amb llàgrimes: Crec, Senyor, ajuda la meva incredulitat.
9:11 Ml 4:5 9:12 Ps 22; Is 53 9:33-41 Lc 9:46-50 1066
25 Jesús, en veure que la multitud venia corrent, va reprendre l’esperit impur, dient-li: Esperit mut i sord, jo t’homano,surtd’ellijanohientris més.
26 I en va sortir, xisclant i sacse- jant-lo molt. I restà com mort, de manera que molts deien: És mort.
27 Però Jesús li va agafar la mà i el va aixecar, i es posà dret.
28 I després d’haver entrat a casa, els seus deixebles li van preguntar en privat: ¿Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?
29 I els digué: Aquesta mena no es pot fer sortir sinó amb pregària i dejuni.
30 I van sortir d’allà i travessaven per Galilea, i no volia que ningú ho sabés.
31 Perquè ensenyava als seus dei- xebles i els deia: El Fill de l’home és lliurat en mans dels homes, i el ma- taran; i després que l’hagin matat, al tercer dia ressuscitarà.
32 Però ells no entenien això que deia, i tenien por de preguntar-li.
33 I arribà a Cafarnaüm, i quan fou dins de casa, els preguntà: Què dis- cutíeu entre vosaltres pel camí?
34 Però ells callaven, perquè pel camí havien estat discutint entre ells qui era el més gran.
35 I es va asseure i cridà els dotze i els digué: Si algú vol ser el primer, serà el darrer de tots i el servidor de tots.
36 I va prendre un nen, el va posar enmig d’ells, el va agafar en braços, i els digué:
37 Qui acull un d’aquests nens en Nom meu, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó aquell qui m’ha enviat.
38 I Joan li respongué, dient: Mestre, hem vist algú que expulsava dimonis


































































































   1072   1073   1074   1075   1076