Page 1077 - Biblia Català TBS
P. 1077

42 Però Jesús els cridà i els diu: Sabeu que els qui són considerats gover- nants dels gentils exerceixen domini damunt d’ells, i que llurs poderosos exerceixen potestat sobre ells.
43 No ha de ser així entre vosaltres, sinó que el qui vulgui esdevenir gran entre vosaltres, serà el vostre servidor;
44 i el qui de vosaltres vulgui ser el primer, serà el servent de tots.
45 Perquè el Fill de l’home tampoc no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per a molts.
46 I van anar a Jericó, i en sortir ell de Jericó amb els seus deixebles i una gran multitud, el cec Bartimeu,  ll de Timeu, era assegut vora el camí demanant almoina.
47 I havent sentit que era Jesús de Natzaret, començà a cridar i a dir: Fill de David, Jesús, tingues miseri- còrdia de mi!
48 I molts el renyaven perquè callés, però ell cridava molt més: Fill de David, tingues misericòrdia de mi! 49 Jesús es va aturar i digué que el cridessin. I van cridar el cec, dient-li: Ànim, alça’t, et crida.
50 I va llançar el seu mantell, es va alçar i anà cap a Jesús.
51 I Jesús respongué, i li diu: Què vols que faci per tu? I el cec li digué: Rabboní, que hi vegi.
52 I Jesús li digué: Vés, la teva fe t’ha salvat. I a l’instant hi va veure, i anava seguint Jesús pel camí.
Marc 10, 11
3 I si algú us digués: Per què feu això?, digueu: El Senyor l’ha de menester i de seguit el tornarà aquí mateix.
4 Ihivananarivantrobarelpollía fora fermat davant la porta, al carrer, i el van desfermar.
5 I alguns dels qui eren allà els di- gueren: Per què desfermeu el pollí? 6 I ells els digueren tal com Jesús els havia manat, i els van deixar fer. 7 IvandurelpollíaJesúsivan posar al seu damunt llurs mantells, i s’hi assegué damunt.
8 I molts van estendre els seus man- tells pel camí, i altres tallaven bran- ques dels arbres i les estenien pel camí.
9 I els qui anaven davant i els qui seguien cridaven, dient: Hosanna! Beneït el qui ve en el Nom del Senyor!
10 Beneït és el regne del nostre pare David que ve en el Nom del Senyor! Hosanna en les altures!
11 I Jesús va entrar a Jerusalem i en el temple. I després de mirar totes les coses al voltant, com que ja era l’ho- ra del vespre, va sortir cap a Betània amb els dotze.
12 L’endemà, després de sortir ells de Betània, va tenir gana,
13 i veient de lluny una  guera que tenia fulles, hi anà per veure si hi trobava res, i quan hi arribà no hi va trobar res sinó fulles, perquè no era temps de  gues.
14 I Jesús se li adreçà, dient: Que mai més ningú no mengi del teu fruit. I els seus deixebles ho van sentir.
15 I van arribar a Jerusalem, i Jesús va entrar en el temple i començà a expulsar els qui venien i els qui com- praven en el temple, i va capgirar les taules dels canvistes i les cadires dels qui venien coloms.
11
muntanya de les Oliveres, envià dos dels seus deixebles,
2 i els diu: Aneu al poble del vostre davant, i de seguit que hi entreu tro- bareu un pollí fermat, sobre el qual no hi ha muntat ningú; desfermeu-lo i porteu-lo.
I quan eren prop de Jerusalem,
de Betfagé i Betània, vora la
10:46-52 Lc 18:35-43 11:1-11 Lc 19:28-40 11:9 Ps 118:26 11:12-14 Mt 21:18, 19 11:15-19 Lc 19:45-48
1069


































































































   1075   1076   1077   1078   1079