Page 1095 - Biblia Català TBS

es va prostrar sobre el seu rostre i li va pregar, dient: Senyor, si vols em pots netejar.
13 Ell, doncs, va estendre la mà, el tocà i digué: Ho vull, queda net. I a l’instant li va marxar la lepra.
14 Ilimanàquenohodiguésa ningú, sinó: Vés i mostra’t al sacerdot i ofereix per la teva puri cació el que va ordenar Moisès com a testimoni per a ells.
15 Però la seva fama s’estenia cada vegada més, i s’aplegaven grans mul- tituds per escoltar-lo, i perquè ell els guarís de llurs malalties.
16 I ell es retirava als llocs deserts i pregava.
17 I s’esdevingué un d’aquells dies, mentre ell estava ensenyant, que els fariseus i els doctors de la llei seien allà, vinguts de tots els pobles de Galilea, i de Judea i de Jerusalem. I el poder del Senyor era allà per guarir-los.
18 I heus aquí, uns homes portaven en una llitera un home paralític, i in- tentaven de dur-lo a dins i de posar-lo davant d’ell.
19 I com que no trobaven la manera d’entrar-lo a causa de la gentada, pujaren al terrat i el baixaren entre les teules amb la llitera, ns al mig, davant de Jesús.
20 I en veure la fe d’ells, li digué: Home, et són perdonats els teus pecats.
21 I els escribes i els fariseus comen- çaren a raonar, dient: Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar pecats, sinó Déu solament?
22 I Jesús, coneixent llurs pensa- ments, va respondre i els digué: Què raoneu en els vostres cors?
23 Què és més fàcil, dir: Et són perdonats els pecats; o dir: Alça’t i camina?
24 Doncs, a que sapigueu que el Fill de l’home té potestat sobre la terra per perdonar pecats –digué al
Lluc 5
paralític: A tu et dic: Alça’t, pren la teva llitera i vés a casa teva.
25 I immediatament es va alçar da- vant d’ells, prengué la llitera on havia jagut, i se n’anà a casa seva glori cant Déu.
26 I l’esbalaïment es va apoderar de tots, i glori caven Déu i es van om- plir de temor, i deien: Avui hem vist coses inexplicables.
27 I després d’aquestes coses, va sortir i es va xar en un publicà anomenat Leví, assegut al lloc de recaptació d’impostos, i li digué: Segueix-me.
28 I va deixar totes les coses, s’alçà i el va seguir.
29 ILevívaferperaellungran convit a casa seva, i hi havia una multitud de publicans i d’altres que eren a taula amb ells.
30 I llurs escribes i fariseus mur- muraven contra els deixebles d’ell, dient: ¿Com és que mengeu i beveu amb publicans i pecadors?
31 I Jesús respongué i els digué: No tenen necessitat de metge els qui estan bons, sinó els qui estan ma- lalts.
32 No he vingut a cridar justos, sinó pecadors al penediment.
33 Llavors li digueren: Per què els deixebles de Joan dejunen sovint i fan oracions, igual com els dels fari- seus, però en canvi els teus mengen i beuen?
34 I els digué: ¿Podeu fer dejunar potser els amics del nuvi mentre el nuvi és amb ells?
35 Però vindran dies quan també el nuvi els serà pres, llavors dejunaran, en aquells dies.
36 I els deia també una paràbola: Ningú no posa un pedaç d’un vestit sense batanar en un vestit vell, per- què sinó el nou li fa un esquinç, i al vell tampoc no li escau un pedaç del nou.
5:14 Lv 14:4 5:17-39 Mt 9:1-17 5:21 Ps 32:5; 103:3; 130:4
1087