Page 1096 - Biblia Català TBS
P. 1096

Lluc 5, 6
37Iningúno cavinouenbots vells, perquè sinó el vi nou reben- taria els bots, i es vessaria el vi i els bots es farien malbé.
38 Sinó que el vi nou s’ha de  car en bots nous, i tots dos es conserven. 39 I ningú que ha begut del vell, immediatament no en vol del nou, perquè diu: El vell és més bo.
6I s’esdevingué, en el dissabte segon primer, que ell passava pels sembrats i els seus deixebles arrencaven espigues, les esgranaven amb les mans i en menjaven.
2 Però alguns dels fariseus els di- gueren: Per què feu això que no està permès de fer en dissabte?
3 I Jesús els va respondre i digué: ¿No heu llegit mai el que va fer David quan va tenir fam, ell i els qui eren amb ell?
4 ¿Com va entrar en la casa de Déu, i va agafar i va menjar els pans de la presentació, que no és permès de menjar sinó únicament als sacer- dots, i en va menjar i en va donar també als qui eren amb ell?
5 I els deia: El Fill de l’home és Senyor també del dissabte.
6 I s’esdevingué, també un altre dissabte, que ell entrà a la sinagoga i ensenyava, i allà hi havia un home que tenia seca la mà dreta.
7 Els escribes i els fariseus l’espiaven per veure si el guariria en dissabte, a   de trobar una acusació contra ell.
8 Però ell coneixia llurs pensa- ments, i digué a l’home que tenia la mà seca: Alça’t i posa’t dret al mig. I s’aixecà i es posà dret.
9 Llavors Jesús els va dir: Us faré una pregunta: ¿És permès els dissab- tes de fer bé o de fer mal, de salvar una vida o de destruir-la?
10 I havent-los mirat a tots al vol- tant, digué a l’home: Estén la teva
mà,ihovaferaixí,ilasevamàfou restablerta tan sana com l’altra.
11 Però ells es van omplir de ràbia, i parlaven entre ells què havien de fer contra Jesús.
12 I s’esdevingué, en aquells dies, que ell sortí cap a la muntanya a pregar, i va passar la nit pregant a Déu.
13 I quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, i en va elegir dotze d’entre ells, als quals anomenà també apòstols:
14 Simó, a qui també va posar el nom de Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume i Joan; Felip i Bartomeu;
15 Mateu i Tomàs; Jaume d’Alfeu i Simó, l’anomenat Zelot;
16 Judes de Jaume i Judes Iscariot, que a més fou traïdor.
17 I va baixar amb ells i s’aturà en un lloc pla, amb una multitud dels seus deixebles i una gran gen- tada del poble de tota Judea i de Jerusalem i de vora la costa de Tir i de Sidó, que havien vingut a escol- tar-lo i per ser guarits de les seves malalties,
18 i els turmentats per esperits im- purs: i restaven guarits.
19 I tota la multitud intentava de tocar-lo, perquè d’ell sortia poder i els guaria tots.
20 I va alçar els ulls vers els seus deixebles i deia: Feliços els pobres, perquè és vostre el regne de Déu.
21 Feliços els qui ara teniu fam, perquè sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu.
22 Feliços vosaltres quan els homes us odiïn, i us excloguin, i us insultin i rebutgin el vostre nom com a do- lent per causa del Fill de l’home.
23 Alegreu-vos en aquell dia i salteu de goig perquè, heus aquí, la vostra recompensa és gran en el cel. Perquè
6:1-11 Mt 12:1-14 6:3, 4 1Sa 21:6; Lv 24:9 6:9 Lc 13:15; 14:3 6:12-16 Mt 10:1-4 6:17-19 Mt 4:23-25 6:20-26 Mt 5:1-12
1088


































































































   1094   1095   1096   1097   1098