Page 1098 - Biblia Català TBS
P. 1098

Lluc 6, 7
çar contra aquella casa però no la va poder somoure, perquè estava fonamentada sobre la roca.
49 Però el qui ha escoltat i no ha fet, és semblant a un home que va edi car una casa sobre el terra, sense fonament. La riuada es va llançar contra ella i va caure de seguit, i fou gran la ruïna d’aquella casa.
7I després d’haver acabat totes les seves paraules adreçades a oïdes del poble, entrà a Cafarnaüm.
2 I un servent d’un centurió, a qui el centurió tenia en gran estima, estava malalt, a punt de morir.
3 I havent sentit parlar de Jesús, li va enviar uns ancians dels jueus per suplicar-li que vingués a guarir el seu servent.
4 I quan arribaren a Jesús, li su- plicaven amb insistència, dient: Es mereix que li concedeixis això,
5 perquè estima la nostra nació, i ell ens ha construït la sinagoga.
6 I Jesús se’n va anar amb ells. Però quan ja no era gaire lluny de la casa, el centurió li va enviar uns amics que li digueren: Senyor, no et molestis, perquè no sóc digne que entris sota el meu sostre.
7 Per això ni m’he tingut per digne de venir a tu. Però digues una parau- la i el meu servent restarà guarit.
8 Perquè jo també sóc un home posat sota autoritat, tinc soldats sota les meves ordres, i dic a l’un: Vés, i hiva;ial’altre:Vine,ive;ialmeu servent: Fes això, i ho fa.
9 I Jesús, havent escoltat aquestes paraules, es va admirar d’ell, i es va girar i digué a la multitud que el seguia: Us dic que ni en Israel no he trobat una fe tan gran.
10 I quan els enviats hagueren tor- nat a casa, van trobar en bona salut el servent que havia estat malalt.
11 I l’endemà s’esdevingué que ell anava a una ciutat anomenada Naïm,
i anaven amb ell molts dels seus dei- xebles i una gran multitud.
12 I quan s’atansava a la porta de la ciutat, heus aquí, s’emportaven un mort,  ll únic de la seva mare, que era viuda; i anaven amb ella una nombrosa gentada de la ciutat.
13 I el Senyor, en veure-la, es va compadir d’ella, i li digué: No ploris. 14 I s’atansà i tocà el fèretre, i els qui el portaven es van aturar. I digué: Jove, t’ho mano, alça’t.
15 I el mort es va asseure i començà a parlar. I ell el va donar a la seva mare. 16 I el temor es va apoderar de tot- hom, i glori caven Déu, dient: Un gran profeta ha sorgit entre nosal- tres, i: Déu ha visitat el seu poble.
17 I aquesta fama d’ell s’escampà per tot Judea i per tota la rodalia.
18 I els deixebles de Joan li van fer saber totes aquestes coses.
19 I Joan va cridar dos dels seus deixebles i els envià a Jesús per dir- li: ¿Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?
20 I quan els homes van arribar a ell, digueren: Joan el baptista ens ha enviat a tu per dir: ¿Ets tu el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre? 21 I en aquell mateix moment en va guarir molts de les seves malalties, i  agells i esperits malignes, i va donar la vista a molts cecs.
22 I Jesús respongué i els va dir: Aneu i feu saber a Joan les coses que heu vist i sentit: Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos són netejats, els sords hi senten, els morts són ressuscitats, als pobres se’ls anuncia l’evangeli;
23 i feliç és el qui no s’entrebanqui amb mi.
24 I quan els missatgers de Joan se n’hagueren anat, començà a parlar de Joan a les multituds: Què heu sortit a mirar al desert? Una canya sacsejada pel vent?
7:1-10 Mt 8:5-13 7:15 Jn 11:44 7:18-35 Mt 11:2-19 1090


































































































   1096   1097   1098   1099   1100