Page 1104 - Biblia Català TBS
P. 1104

Lluc 9, 10
42 I quan encara venia, el dimoni el llançà a terra i el sacsejà, però Jesús reprengué l’esperit impur i va guarir el noi i el tornà al seu pare.
54 I en veure això, els seus deixebles Jaume i Joan digueren: Senyor, vols que manem que baixi foc del cel i els consumeixi, com va fer Elies?
55 Però es girà i els renyà, dient: No sabeu de quin esperit sou, vosaltres. 56 Perquè el Fill de l’home no ha vingut per perdre les ànimes dels homes, sinó per salvar. I marxaren cap a un altre poble.
57 I succeí que, mentre anaven pel camí, un li digué: Senyor, et seguiré a qualsevol lloc que vagis.
58 I Jesús li digué: Les guineus tenen caus, i els ocells del cel jócs, però el Fill de l’home no té on recli- nar el cap.
59 I digué a un altre: Segueix-me. Però aquest li digué: Senyor, dei- xa’m anar primer a enterrar el meu pare.
60 Però Jesús li digué: Deixa que els morts enterrin els seus morts, però tu vés i anuncia el regne de Déu.
61 I encara un altre li digué: Et se- guiré, Senyor, però primer deixa’m acomiadar-me dels de casa meva.
62 Però Jesús li digué: Ningú que posa la mà sobre l’arada i mira enre- re no és apte per al regne de Déu.
43 I tots restaren corpresos de grandesa de Déu.
la
I Mentre tothom es meravellava totes les coses que Jesús feia, digué als seus deixebles:
44 Fiqueu-vos aquestes paraules en les vostres oïdes, que el Fill de l’home ha de ser lliurat a mans dels homes.
45 Però ells no van comprendre aquestes paraules –i els havia estat velat perquè no ho entenguessin–, i tenien por de fer-li preguntes sobre aquest tema.
46 I sorgí una discussió entre ells sobre quin d’ells era el més gran.
47 I Jesús, veient el pensament de llurs cors, prengué un nen i el va posar a la seva vora.
48 I els digué: Qui acull aquest nen en Nom meu, m’acull a mi; i el qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Perquè el qui sigui més petit d’entre tots vosaltres, aquest serà gran.
49 I Joan respongué i digué: Mestre, n’hem vist un que expulsava di- monis en el teu Nom, i li ho hem prohibit, perquè no segueix amb nosaltres.
50 I Jesús li digué: No li ho prohi- biu, perquè el qui no està contra nosaltres, és a favor de nosaltres.
51 I s’esdevingué, en complir-se els dies quan havia de ser rebut a dalt, que va afermar el seu rostre per anar a Jerusalem.
52 I envià missatgers al seu davant; marxaren, i van entrar en un poble de samaritans per preparar-li allotja- ment;
53 i no el van rebre, perquè el seu aspecte era d’anar cap a Jerusalem.
9:52-54 Jn 4:4, 9; 2Re 1:10-12 9:57-62 Mt 8:18-22 1096
de ell
10
I després d’aquestes coses, el
Senyor en designà encara uns altres setanta, i els envià de dos en dos davant seu, a cada ciutat i lloc on ell havia d’anar.
2 I els deia: La collita és molta, però els treballadors són pocs. Pregueu, doncs, el Senyor de la collita que enviï treballadors a la seva collita.
3 Aneu! Heus aquí, jo us envio com anyells enmig de llops.
4 No porteu bossa ni alforja ni cal- çat, i no saludeu ningú pel camí.
5 I en qualsevol casa on entreu, digueu primer: Pau en aquesta casa. 6 Isiallàhihaalgun lldepau,la vostra pau reposarà sobre ell, si no, tornarà a vosaltres.
10:2 Jn 4:35


































































































   1102   1103   1104   1105   1106