Page 1113 - Biblia Català TBS

19 I un altre digué: He comprat cinc parelles de bous, i vaig a provar-los. Et prego que em tinguis per excusat. 20 I un altre digué: M’he casat, i per això no puc venir.
21 I aquell servent va tornar, i féu saber al seu senyor aquestes coses. Llavors, l’amo de casa s’enutjà i digué al seu servent: Surt de seguida per les places i carrers de la ciutat i fes entrar aquí els pobres, i esguer- rats, i coixos i cecs.
22 I el servent digué: Senyor, s’ha fet tal com has ordenat, i encara hi ha lloc.
23 I el senyor digué al servent: Surt pels camins i per les tanques, i obliga a entrar, a que s’ompli casa meva.
24 Perquè us dic: Cap d’aquells homes que havien estat convidats no tastarà el meu sopar.
25 I anaven amb ell grans multituds, i es va girar i els digué:
26 Si algú ve a mi, i no avorreix el seu pare, i la mare, i l’esposa, i els lls, i els germans, i les germanes, i ns la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu.
27 Iquinoportalasevacreuinove al meu darrere, no pot ser deixeble meu.
28 Perquè, ¿qui de vosaltres que vulgui construir una torre, primer no s’asseu i calcula el cost, per veure si en té prou per acabar-la?
29 No fos cas que, després d’haver posat els fonaments, no la pogués acabar, i tots els qui ho veiessin es començarien a mofar d’ell, dient:
30 Aquest home va començar a construir, i no ha pogut acabar.
31 O bé, quin rei que va a fer guerra contra un altre rei, primer no s’asseu i considera si amb deu mil serà capaç d’enfrontar-se al qui ve contra ell amb vint mil?
32 I si veu que no, quan l’altre enca- ra és lluny, li tramet una ambaixada
Lluc 14, 15
per demanar-li les condicions de pau.
33 Així, doncs, qualsevol de vosal- tres que no renuncia a totes les seves possessions, no pot ésser deixeble meu.
34 La sal és bona, però si la sal es torna insípida, amb què serà adoba- da?
35 Noésútilniperalaterraniper al femer, la llancen fora. El qui tin- gui orelles per escoltar, que escolti.
2 I els fariseus i els escribes murmu- raven, dient: Aquest rep pecadors i menja amb ells.
3 I ell els contà aquesta paràbola, dient:
4 ¿Quin home d’entre vosaltres que té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i se’n va darrere la perduda ns que la troba?
5 I quan la troba, se la posa sobre les espatlles, amb alegria.
6 I en arribar a casa, crida els amics i els veïns, dient-los: Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la meva ovella perduda.
7 Us dic que així hi haurà més ale- gria en el cel per un pecador penedit, que no pas per noranta-nou justos que no tenen necessitat de penedi- ment.
8 O bé, ¿quina dona que té deu drac- mes, si perd una dracma, no encén un llum i escombra la casa, i busca diligentment ns que la troba?
9 I quan la troba, crida les amigues i les veïnes, dient: Alegreu-vos amb mi, perquè he trobat la dracma que havia perdut.
10 Així, us dic, hi ha alegria davant dels àngels de Déu per un pecador penedit.
14:34, 35 Mt 5:13 15:3-7 Mt 18:10-14 15:4 Ps 119:176; Is 53:6; 1Pe 2:25
15
I s’atansaven a ell tots els
publicans i els pecadors per escoltar-lo.
1105