Page 1164 - Biblia Català TBS

Fets dels Apòstols 1, 2
va caure de cap, va rebentar pel mig i es van vessar totes les seves entra- nyes.
19 I ho van saber tots els habitants de Jerusalem, de manera que aquell camp ha estat anomenat en la seva pròpia llengua Haqueldamà, és a dir, Camp de sang.
20 Perquè ha estat escrit en el llibre dels Psalms: Que esdevingui desert el seu habitatge, i no hi hagi ningú que hi visqui. I: Que un altre prengui el seu càrrec de supervisor.
21 Cal, doncs, que d’entre els homes que ens han acompanyat durant tot el temps que el Senyor Jesús va estar entre nosaltres,
22 començant des del baptisme de Joan ns al dia que fou endut a dalt d’entre nosaltres, que un d’aquests esdevingui amb nosaltres testimoni de la seva resurrecció.
23 I en van assenyalar dos: Josep, anomenat Barsabàs, de sobrenom Just, i Maties.
24 I van pregar, dient: Tu, Senyor, que coneixes el cor de tots, mos- tra’ns quin d’aquests dos has elegit, 25 per rebre la participació en aquest ministeri i apostolat, del qual es va desviar Judes per anar al seu propi lloc.
26 I els van donar la sort, i la sort va caure sobre Maties, i fou afegit als onze apòstols.
2I en complir-se el dia de la Pentecosta, estaven tots reunits unànimes.
2 I de sobte es va fer un soroll des del cel, com si es girés un vent im- petuós, que va omplir tota la casa on eren asseguts.
3 I se’ls van aparèixer llengües com de foc que es repartien, i es va posar sobre cada un d’ells.
4 I tots van ser omplerts de l’Esperit Sant, i van començar a parlar en llen- gües diferents, segons que l’Esperit els donava de proclamar.
1:20 Ps 69:25; 109:8 2:1 Lv 23:15-21 2:4 Mc 16:17 2:16-21 Jl 2:28-32 1156
5 I a Jerusalem hi residien jueus, homes piadosos de totes les nacions de sota el cel.
6 I quan es va fer aquell soroll, es va aplegar la multitud, i restaren perplexos perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua.
7 Tots estaven atònits i meravellats, i es deien els uns als altres: Heus aquí, no són galileus tots aquests que parlen?
8 ¿I com és que cadascú de nosaltres els sentim en la nostra pròpia llen- gua materna?
9 Parts, i medes, i elamites, i els qui viuen a Mesopotàmia, i a Judea, i Capadòcia, el Pont, i l’Àsia,
10 Frígia, i Pamfília, Egipte i els ter- mes de Líbia a prop de Cirene, i els forasters romans, jueus i prosèlits, 11 cretencs i àrabs, els sentim parlar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu.
12 I tots estaven atònits i perplexos, i es deien l’un a l’altre: Què vol dir això?
13 D’altres però, se’n burlaven i deien: Estan plens de most!
14 I Pere, dret amb els onze, alçà la veu i els proclamà: Homes jueus, i tots els qui residiu a Jerusalem, ente- neu això i pareu atenció a les meves paraules;
15 perquè aquests no estan embriacs com suposeu, perquè és la tercera hora del dia,
16
sinó que això és el que va ser anunciat pel profeta Joel:
17 I s’esdevindrà en els darrers dies, diu Déu, que vessaré del meu Esperit sobre tota carn, i els vostres lls i les vostres lles profetitza- ran, i els vostres joves veuran vi- sions i els vostres ancians tindran somnis.
18 Ben cert, en aquells dies vessaré del meu Esperit sobre els meus ser- vents i sobre les meves serventes, i profetitzaran.