Page 1195 - Biblia Català TBS
P. 1195

22Germans i pares, escolteu ara
la meva defensa davant vos- altres.
2 I quan escoltaren que se’ls adre- çava en llengua hebraica, van fer encara més silenci. I digué:
3 Jo ben cert sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però criat en aquesta ciutat, instruït als peus de Gamaliel conforme l’estricta observança de la llei dels pares, i zelós de Déu com tots vosaltres ho sou avui.
4 I vaig perseguir a mort aquest Camí, lligant i  cant a les presons homes i dones,
5 com  ns i tot me n’és testimoni el gran sacerdot i tota l’assemblea dels ancians, dels quals també vaig rebre cartes per als germans i anava a Damasc per portar presoners a Jerusalem també els que eren allà, per tal que fossin castigats.
6 Però em va passar que, mentre hi anava i m’atansava a Damasc, cap al migdia, de sobte va resplendir una gran llum del cel al meu vol- tant.
7 I vaig caure a terra, i vaig sentir una veu que em deia: Saule, Saule, per què em persegueixes?
8 I jo vaig respondre: Qui ets, Senyor? I ell em va dir: Jo sóc Jesús el Natzarè a qui tu persegueixes.
9 I els qui eren amb mi van veure també la llum i es van espantar, però no van entendre la veu del qui em parlava.
10 I vaig dir: Què he de fer, Senyor? I el Senyor em digué: Alça’t, vés a Damasc i allà se’t diran totes les coses que se t’han assenyalat que facis.
11 Icomquenohiveiaacausade la resplendor d’aquella llum, vaig arribar a Damasc conduït per la mà dels qui anaven amb mi.
12 Llavors un cert Ananies, un home piadós conforme a la llei, ben considerat per tots els jueus que ha- biten allà,
Fets dels Apòstols 22
13 vingué a mi, s’atansà i em digué: Saule, germà, recobra la vista. I en aquell mateix moment el vaig veure.
14 I ell digué: El Déu dels nostres pares et va designar a   que cone- guessis la seva voluntat, i veiessis el Just, i escoltessis la veu de la seva boca,
15 perquè li seràs un testimoni da- vant de tots els homes de les coses que has vist i escoltat.
16 I ara, per què trigues? Alça’t, sigues batejat i neteja’t dels teus pecats, invocant el Nom del Senyor. 17 I m’esdevingué que, després de tornar a Jerusalem i mentre pregava en el temple, vaig entrar en èxtasi, 18 i el vaig veure i em digué: Afanya’t i surt de pressa de Jerusalem, perquè no acceptaran el teu testimoni de mi. 19 I jo vaig dir: Senyor, ells saben que jo empresonava i assotava per les sinagogues els qui creien en tu, 20 i quan era vessada la sang del teu testimoni Esteve, jo també hi era present i estava d’acord amb la seva mort, i guardava els mantells dels qui el mataven.
21 I em digué: Vés, perquè jo t’enviaré lluny, als gentils.
22 I l’havien anat escoltant  ns aquesta paraula, però llavors van aixecar la veu, dient: Traieu-lo de la terra aquest, no convé que visqui!
23 I com que ells cridaven, i llança- ven els mantells i tiraven pols enlaire, 24 el tribú va manar que l’entressin a la fortalesa, i digué que l’interro- guessin amb assots a   de saber per quina causa cridaven així contra ell.
25 I quan l’havien estirat amb les corretges, Pau digué al centurió que era allà: ¿Us és permès d’assotar un ciutadà romà sense haver-lo con- demnat?
26 I quan escoltà això, el centurió va anar al tribú i l’avisà, dient: Mira
22:3 Ft 5:34 22:4, 5 Ft 8:3; 9:1, 2 22:6-11 Ft 9:3-8 22:20 Ft 7:58: 8:1
1187


































































































   1193   1194   1195   1196   1197