Page 1202 - Biblia Català TBS
P. 1202

Fets dels Apòstols 27
17 I després d’haver-lo hissat, usa- ven cables per cenyir la nau, i tenint por de caure en la Sirte, van arriar l’ormeig i anaven a la deriva.
18 Però com que érem sacsejats violentament pel temporal, l’endemà van alleugerir la càrrega.
19 I al tercer dia vam llançar per la borda l’equipament de la nau amb les nostres pròpies mans.
20 I com que durant molts dies no apareixien ni el sol ni els estels, i teníem al damunt un temporal no pas petit,  nalment perdíem tota esperança de salvar-nos.
21 Quan feia molt que no havíem menjat, Pau es posà dret enmig d’ells i digué: Homes, calia fer-me cas i no haver sortit de Creta, i haver estalviat aquest dany i pèrdua.
22 I ara us exhorto a tenir coratge, perquè cap de les vostres vides no es perdrà, sinó només la nau.
23 Perquè aquesta nit se m’ha apa- regut un àngel de Déu, de qui sóc i a qui serveixo,
24 i m’ha dit: No temis Pau, perquè cal que et presentis davant del Cèsar; i heus aquí, Déu t’ha concedit tots els qui naveguen amb tu.
25 Per tant, homes, tingueu bon coratge, perquè jo tinc con ança en Déu que serà així com m’ha dit.
26 Però cal que anem a parar en alguna illa.
27 I quan era la catorzena nit, anant nosaltres a la deriva per l’Adriàtic, al voltant de mitjanit, els mariners van sospitar que s’apropava alguna terra.
28 I van calar la sonda, i van trobar vint braces; van anar una mica més enllà, van tornar a calar la sonda, i hi van trobar quinze braces.
29 I tement que ens estavelléssim en uns esculls, des de popa van llançar quatre àncores, i desitjaven que es fes de dia.
30 I els mariners intentaven fugir de la nau, i despenjaven el bot al mar
27:18, 19 Jo 1:5 27:23 Ft 12:7 1194
amb el pretext d’anar a estendre les àncores de proa.
31 Pau digué al centurió i als soldats: Si aquests no romanen a la nau, vos- altres no us podreu salvar.
32 Llavors els soldats van tallar les sogues del bot, i el van deixar caure. 33 I quan estava a punt de fer-se de dia, Pau encoratjava tothom a pren- dre aliment, i deia: Avui fa catorze dies que espereu i continueu dejuns, sense haver pres res.
34 Per això, us prego que mengeu, perquè això és per al vostre salva- ment, que no caurà ni un cabell del cap de cap de vosaltres.
35 I després de dir això, va prendre pa, donà gràcies a Déu davant de tots, el partí i començà a menjar.
36 I tots es van encoratjar, i ells també van prendre aliment.
37 I en total érem dues-centes setanta-sis persones a la nau.
38 I després de satisfer-se amb l’aliment, van alleugerir la nau llan- çant el blat al mar.
39 I quan va ser de dia, no reconei- xien aquella terra, però es van ado- nar que hi havia una badia amb una platja, a on van intentar, si podien, menar la nau.
40 I van tallar les àncores, que van abandonar al mar, i alhora van a ui- xar els lligams dels timons; van his- sar al vent la vela major i anaven guanyant la platja.
41 Però van ensopegar en un indret batut per dues mars, i hi van encallar la nau; la proa, clavada, restà immò- bil, mentre que la popa s’anava des- fent per la violència de les onades.
42 I els soldats van resoldre de matar els presoners, a   que cap no en fugís nedant.
43 Però el centurió, que volia salvar Pau, els va impedir aquell propòsit, i va manar que els qui poguessin nedar es llancessin els primers, i fessin cap a terra;


































































































   1200   1201   1202   1203   1204