Page 1203 - Biblia Català TBS
P. 1203

44 i la resta, uns sobre taulons i altres sobre algunes coses de la nau. I així fou que tots van arribar salvats a terra.
2 I els indígenes ens van tractar amb una humanitat poc corrent; perquè a causa de la pluja que queia i del fred, van encendre una foguera i ens hi van portar a tots.
3 I Pau havia plegat un feix de llenya i, quan el llançava al foc, un escurçó que fugia de l’escalfor se li va clavar a la mà.
4 I quan els indígenes van veure l’animal penjant de la seva mà, es deien els uns als altres: Segurament aquest home és un assassí, perquè després d’haver-se salvat del mar, la Justícia no permet que visqui.
5 Però llavors ell es va espolsar l’animal cap al foc, i no va sofrir cap mal.
6 I ells esperaven que s’in aria, o que cauria mort de sobte, però des- prés d’esperar molta estona i veient que no li venia cap mal, van canviar d’opinió, i deien que era un déu.
7 I als voltants d’aquell lloc el prin- cipal de l’illa, anomenat Publi, tenia unes propietats, i ens va rebre i ens allotjà amistosament durant tres dies.
8 I s’esdevingué que el pare de Publi era al llit atacat de febres i disenteria. Pau va entrar a veure’l i, després de pregar i d’imposar-li les mans, el va guarir.
9 I en acabat de passar això, els altres de l’illa que tenien malalties venien i eren curats;
10 els quals també ens van fer molts honors, i quan ens vam embarcar ens van proveir de tot el necessari.
11 I al cap de tres mesos ens vam embarcar en una nau alexandrina
Fets dels Apòstols 27, 28
que havia hivernat a l’illa, i duia per insígnia els Diòscors.
12 I en arribar a Siracusa, hi vam parar tres dies.
13 I d’allà, fent la volta, vam acon- seguir Règium. L’endemà es girà vent de migjorn, i el segon dia vam arribar a Putèols,
14 on hi vam trobar germans, i ens van pregar que ens estiguéssim amb ells set dies. I així vam anar cap a Roma.
15 I els germans d’allà, quan van sentir parlar de nosaltres, van sortir a rebre’ns  ns al Fòrum d’Appi i Tres Tavernes. Pau, en veure’ls, donà grà- cies a Déu i prengué coratge.
16 I quan vam entrar a Roma, el centurió va lliurar els presoners al comandant de la guàrdia, però a Pau se li va permetre de viure en privat, amb un soldat per custodiar-lo.
17 I s’esdevingué que al cap de tres dies Pau va convocar els principals d’entre els jueus i, quan van estar reunits, els deia: Germans, sense haver fet res contra el poble o contra els costums dels pares, he estat lliurat presoner des de Jerusalem a mans dels romans;
18 el quals, havent-me interrogat, em volien deixar lliure perquè no hi havia en mi cap motiu de mort.
19 Però com que els jueus s’hi oposaven, em vaig veure obligat a apel·lar al Cèsar, no pas perquè tingués res de què acusar la meva nació.
20 Per això, doncs, he demanat de veure-us i parlar-vos, perquè és per l’esperança d’Israel que estic lligat amb aquesta cadena.
21 I ells li digueren: Nosaltres no hem rebut cartes de Judea sobre tu, ni cap dels germans no ha vingut a comunicar o a dir res de mal contra tu.
22 Però voldríem escoltar el que penses, perquè referent a aquesta
28
I un cop salvats, llavors ens vam
adonar que l’illa s’anomenava Malta.
28:5 Mc 16:18; Lc 10:19 28:19 Ft 25:11 28:20 Ft 26:6, 7, 29 28:22 Ft 24:5
1195


































































































   1201   1202   1203   1204   1205