Page 1208 - Biblia Català TBS
P. 1208

Romans 3, 4
14 La seva boca és plena de maledic- ció i d’amargor.
15 Els seus peus són lleugers per vessar sang,
16 en els seus camins hi ha ruïna i desgràcia,
17 i no han conegut el camí de la pau. 18 No hi ha temor de Déu davant dels seus ulls!
19 I sabem que tot allò que diu la llei ho diu als qui estan en la llei: a   de tapar tota boca, i que tot el món resti subjecte al judici de Déu.
20 Per tant, cap carn no serà justi - cada davant d’ell per les obres de la llei: perquè per la llei ve el coneixe- ment del pecat.
21 Però ara, la justícia de Déu s’ha manifestat sense la llei, testi cada per la Llei i els Profetes,
22 és a dir la justícia de Déu per mitjà de la fe en Jesu-Crist, per a tots i sobre tots els qui creuen; perquè no hi ha diferència,
23 ja que tots han pecat i no aconse- gueixen la glòria de Déu;
24 essent justi cats gratuïtament per la seva gràcia per mitjà de la redempció que és en Crist-Jesús,
25 a qui Déu va presentar com a propiciació per la fe en la seva sang, per a la demostració de la seva justícia, havent passat per alt els pecats passats, en la paciència de Déu;
26 per a la manifestació de la seva justícia en el temps present a   que ell sigui just i justi cador del qui té la fe en Jesús.
27 On és, doncs, la vanaglòria? Ha estat exclosa. Per quina llei? ¿Per la de les obres? No, sinó per la llei de la fe.
28 Concloem, doncs, que l’home és justi cat per la fe, sense les obres de la llei.
29 ¿O és que Déu ho és només dels jueus? ¿No ho és també dels gentils? Sí, també ho és dels gentils:
30 perquè Déu és u, el qual justi-  carà la circumcisió per la fe i la incircumcisió per mitjà de la fe.
31 ¿Invalidem, doncs, la llei per mitjà de la fe? De cap manera! Sinó que afermem la llei.
4Doncs, ¿què direm que ha obtingut el nostre pare Abraham segons la carn?
2 Perquè si Abraham va ser jus- ti cat per les obres, té motiu de gloriar-se, però no pas davant Déu. 3 Què, doncs, diu l’Escriptura? Abraham va creure Déu, i li fou comptat com a justícia.
4 Al qui treballa, el sou no se li compta com un regal, sinó com el que se li deu;
5 mentre que al qui no treballa, però creu en aquell que justi ca l’impiu, la seva fe li és comptada com a justícia. 6 Així David també descriu la feli- citat de l’home a qui Déu compta la justícia sense les obres:
7 Feliços aquells als qui els han estat perdonades les iniquitats, i els seus pecats han estat coberts;
8 feliç l’home a qui el Senyor no li compta el pecat.
9 Aquesta felicitat, doncs, ¿és per a la circumcisió o també per a la incircumcisió? Perquè diem que a Abraham la fe li va ser comptada com a justícia.
10 ¿Com li va ser comptada, doncs? Quan era en la circumcisió o en la incircumcisió? No pas en la circum- cisió, sinó en la incircumcisió.
11 I va rebre el senyal de la cir- cumcisió, segell de la justícia de la fe quan era en la incircumcisió, a   que ell fos pare de tots els creients incircumcisos, a   que també a ells els sigui comptada la justícia;
3:20 Ps 143:2; Ga 2:16 4:3 Gn 15:6
3:14 Ps 10:7 4:8 Ps 32:1-2
3:15-17 Is 59:7-8 3:18 Ps 36:1 4:11 Gn 17:10
1200


































































































   1206   1207   1208   1209   1210