Page 1216 - Biblia Català TBS
P. 1216

Romans 11
del llinatge d’Abraham, de la tribu de Benjamí.
2 Déu no ha rebutjat el seu poble, que havia conegut per endavant. ¿O no sabeu què diu l’Escriptura en el passatge d’Elies? Com recorre a Déu contra Israel, dient:
3 Senyor, han matat els teus profetes i han enderrocat els teus altars, i he res- tat només jo, i cerquen la meva vida. 4 Però, què li diu la resposta de Déu? Jo m’he reservat set mil homes que no han doblegat el genoll a Baal. 5 Així, doncs, també en el temps present hi ha un romanent segons l’elecció de la gràcia.
6 I si és per gràcia, ja no és per obres, sinó la gràcia ja no és gràcia. Però si és per les obres, ja no és per gràcia, altrament l’obra ja no és obra.
7 Què, doncs? Israel no ha obtingut allò que cercava, però els elegits sí que ho han obtingut; però els altres han estat endurits,
8 com està escrit: Déu els donà un esperit d’ensopiment, ulls perquè no hi vegin i orelles perquè no hi sentin,  ns al dia d’avui.
9 I David diu: Que la seva taula se’ls torni en un parany i una trampa, en un entrebanc i en una retribució.
10 Que els seus ulls siguin enfos- quits per a no veure-hi, i doblega’ls l’esquena per sempre.
11 Dic, doncs: ¿Van ensopegar per caure? De cap manera! Però per la seva ensopegada la salvació ha vin- gut als gentils, per engelosir-los.
12 Però si la seva ensopegada és riquesa per al món i el seu fracàs és riquesa per als gentils, quant més ho serà la seva plenitud!
13 Perquè us parlo a vosaltres, als gentils. Jo, com a apòstol que sóc dels gentils faig honor al meu minis- teri,
14 per veure si puc d’alguna manera fer engelosir els de la meva carn i salvar-ne alguns.
15 Perquè si llur expulsió és la reconciliació del món, ¿què serà llur acceptació sinó vida d’entre els morts?
16 I si la primícia és santa, també ho és la massa; i si l’arrel és santa, també ho són les branques.
17 I si algunes de les branques han estat trencades, i tu que ets un oliver bord, has estat empeltat entre elles i has esdevingut participant de l’arrel i de la riquesa de l’oliver,
18 no et gloriïs contra les branques, i si et glories, recorda que no ets pas tu que sustentes l’arrel, sinó l’arrel a tu.
19 Diràs, doncs: Les branques han estat trencades a   que jo hi sigui empeltat.
20 Bé; foren trencades a causa de la seva incredulitat, i tu t’hi mantens per la fe. No t’enorgulleixis, més aviat tem;
21 perquè si Déu no va estalviar les branques naturals, a tu tampoc no t’estalviarà.
22 Heus aquí, doncs, la bondat i la severitat de Déu: per als qui van caure, la severitat; en canvi, per a tu, la bondat, si et mantens en la seva bondat, ja que sinó, també tu seràs tallat.
23 I ells també, si no es mantenen en la incredulitat, seran empeltats; perquè Déu és poderós per a empeltar-los no- vament.
24 Perquè si tu vas ser tallat de l’oliver que és bord per naturalesa, i vas ser empeltat contra natura- lesa en l’oliver bo, quant més ells, que hi pertanyen per naturalesa, seran empeltats en el seu propi oliver!
25 Perquè no vull que ignoreu, ger- mans, aquest misteri, a   que no us tingueu per savis, que sobre Israel ha vingut un enduriment parcial,  ns que hagi entrat la plenitud dels gentils,
11:3 1Re 19:10,14 11:4 1Re 19:18 11:8 Dt 29:4; Is 29:10 11:10 Ps 69:22-23 1208


































































































   1214   1215   1216   1217   1218