Page 1218 - Biblia Català TBS
P. 1218

Romans 12, 13, 14
18 si és possible, en allò que depèn de vosaltres, estigueu en pau amb tots els homes.
19 No us vengeu vosaltres matei- xos, estimats, sinó deixeu lloc a la ira, perquè està escrit: Meva és la venjança, jo donaré la paga, diu el Senyor.
20 Per tant, si el teu enemic té fam, dóna-li de menjar; si té set, dóna-li de beure; perquè fent-ho així, apila- ràs brases de foc sobre el seu cap.
21 No et deixis vèncer pel mal, sinó venç el mal amb el bé.
13
què el qui estima l’altre ha complert la llei.
9 Perquè: No cometràs adulteri, no mataràs, no robaràs, no diràs fals testimoni, no cobejaràs, i qualsevol altre manament, es resumeix en això: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
10 L’amor no fa mal al proïsme: l’amor, doncs, és el compliment de la llei.
11 I a més a més, coneixent el temps: ja és hora que ens despertem del son, perquè ara la salvació és més a prop de nosaltres que quan vam creure.
12 La nit és avançada, i el dia s’ha atansat. Llancem fora, doncs, les obres de la fosca, i vestim-nos de les armes de la llum.
13 Caminem com cal, com de dia, no pas en golafreries ni embriague- ses, en lascívies ni disbauxes, en rivalitat ni enveja;
14 sinó vestiu-vos del Senyor Jesu- Crist, i no feu previsió per a la carn per satisfer-ne els desitjos.
Que tothom se sotmeti a les
autoritats superiors. Perquè no hi ha autoritat que no vingui de Déu, i les autoritats que hi ha, han estat establertes per Déu.
2 De manera que el qui s’oposa con- tra l’autoritat, es resisteix a l’ordre de Déu; i els qui es resisteixen re- bran llur càstig.
3 Perquè els governants no han de fer por a les bones accions, sinó a les dolentes. ¿Vols no haver de tenir por de l’autoritat? Fes el bé, i en tindràs lloança;
4 perquè és un servidor de Déu per al teu bé. Però si fas el mal, tingues por, que no és en va que porta l’espasa; perquè és un servidor de Déu, un venjador per castigar el qui fa el mal.
5 Per això, cal sotmetre’s no sols per causa del càstig, sinó també per motiu de consciència.
6 Per aquesta mateixa raó, pagueu també les contribucions, perquè ells són ministres de Déu, que estan de- dicats a això mateix.
7 Pagueu, doncs, a tots el que se’ls deu, a qui el tribut, el tribut; a qui l’impost, l’impost; a qui el respecte, el respecte; a qui l’honor, l’honor.
14
2 Perquè l’un creu que pot menjar de tot, però el feble només menja vegetals.
3 El qui menja, que no menyspreï el qui no menja, i el qui no menja que no jutgi el qui menja, perquè Déu l’ha rebut.
4 Qui ets tu que jutges el servent d’un altre? Pel seu propi Senyor es manté dret o cau; però es mantindrà dret, perquè Déu és poderós per mantenir-lo dret.
5 L’un considera un dia per da- munt d’un altre dia, l’altre conside- ra iguals tots els dies; que cadascú estigui ben segur en la seva pròpia ment.
8 No degueu res a ningú, si no l’estimar-vos els uns als altres; per-
12:19 Dt 32:35 12:20 Pr 25:21-22 13:1 Tt 3:1
13:9 Ex 20:13-15; Dt 5:17-19,21; Lv19:18 14:1-6 Col 2:16
1210
13:6, 7 Mt 22:21
Rebeu el qui és feble en la fe,
no per discutir d’opinions.


































































































   1216   1217   1218   1219   1220