Page 1219 - Biblia Català TBS

6 El qui té en compte el dia, el té en compte per al Senyor; i el qui no té en compte el dia, és per al Senyor que no el té en compte. El qui menja, menja per al Senyor, perquè en dóna gràcies a Déu; i el qui no menja, no menja fent-ho per al Senyor, i en dóna gràcies a Déu.
7 Perquè ningú de nosaltres no viu perasimateix,iningúnomorpera si mateix.
8 Perquè si vivim, per al Senyor vivim, i si morim, per al Senyor morim: tant si vivim, doncs, com si morim, som del Senyor.
9 Perquè per això Crist també va morir i va ressuscitar i va tornar a viure, a de ser el Senyor tant dels morts com dels vius.
10 I tu, per què jutges el teu germà? ¿O tu també, per què menysprees el teu germà? Tots ens presentarem davant del tribunal de Crist.
11 Perquè està escrit: Com jo visc, diu el Senyor, que davant meu es doblegarà tot genoll, i tota llengua confessarà Déu.
12 Així, doncs, cadascú de nosaltres haurà de donar compte a Déu de si mateix.
13 Per tant, no ens jutgem més els uns als altres, sinó considereu més aviat això, de no posar cap ensopec ni entrebanc al germà.
14 Sé, i n’estic convençut en el Senyor Jesús, que res no és impur en si mateix, però per aquell que consi- dera que alguna cosa és impura, per a ell és impura.
15 Tanmateix, si per causa d’un menjar, el teu germà s’entristeix, ja no camines segons l’amor. No destrueixis per causa del teu menjar, aquell pel qual Crist va morir.
16 Que no es parli malament, doncs, del vostre bé.
17 Perquè el regne de Déu no és menjar ni beure, sinó justícia i pau i goig en l’Esperit Sant;
14:10 2Co 5:10 14:11 Is 45:23 15:3 Ps 69:9
Romans 14, 15
18 perquè el qui serveix el Crist en aquestes coses és agradable a Déu i aprovat pels homes.
19 Per tant, cerquem les coses que duen a la pau i a l’edi cació mútua. 20 No desfacis l’obra de Déu per causa d’un menjar. Certament totes les coses són netes, però per a l’home que en menja amb entrebanc: és un mal.
21 És bo de no menjar carn, ni beure vi, ni fer res en què el teu germà pugui ensopegar, o s’hi entre- banqui o s’afebleixi.
22 Tu tens fe? Tingues-la per a tu mateix davant Déu. Feliç el qui no s’inculpa a si mateix en allò que aprova. 23 Però el qui dubta, si en menja, és condemnat perquè això no prové de lafe;itotallòquenoprovédelafe, és pecat.
15
dèbils, i no complaure’ns a nosaltres mateixos.
2 Que cadascú de nosaltres compla- gui el seu proïsme per al bé, per a l’edi cació.
3 Perquè el Crist tampoc no es va complaure a si mateix, sinó com està escrit: Els insults dels qui t’insulten van caure sobre meu.
4 Perquè totes les coses que foren escrites per endavant, van ser escri- tes per al nostre ensenyament, a que per mitjà de la perseverança i de la consolació de les Escriptures tinguem esperança.
5 I que el Déu de la perseverança i de la consolació us doni de tenir la mateixa manera de pensar els uns amb els altres, segons Crist-Jesús,
6 a que unànimes, amb una sola veu, glori queu el Déu i Pare del nostre Senyor Jesu-Crist.
7 Per tant, rebeu-vos els uns als al- tres com també el Crist ens va rebre per a la glòria de Déu.
Per tant, nosaltres els forts hem
de suportar les febleses dels
1211