Page 1227 - Biblia Català TBS

en el vostre cos i en el vostre esperit, que són de Déu.
7Referent a les coses que em vau escriure: És bo per a l’home no tocar dona.
2 Però a causa de les fornicacions, que cadascú tingui la pròpia mu- ller, i que cadascuna tingui el propi marit.
3 Que el marit doni a la muller l’afecte que li deu, igualment també la muller al marit.
4 La muller no té potestat sobre el propi cos, sinó el marit; igualment el marit tampoc no té potestat sobre el propi cos, sinó la muller.
5 No us priveu l’un de l’altre, si no és de comú acord, per un temps, a de dedicar-vos al dejuni i a la pregària, i després estigueu junts no- vament perquè Satanàs no us tempti per causa de la vostra incontinència. 6 Això, però, ho dic com a conces- sió, no pas com a manament.
7 Perquè jo voldria que tots els homes fossin com jo mateix, però cadascú té de Déu el seu propi do, l’un d’una manera, l’altre d’una altra.
8 Tanmateix, dic als solters i a les viudes que els és bo que restin com jo.
9 Però, si no es poden controlar, que es casin, perquè és millor casar-se que abrusar-se.
10 I als casats els mano, no pas jo, sinó el Senyor, que la muller no se separi del marit,
11 però si se’n separa, que resti sense casar o que es reconciliï amb el marit; i el marit que no es divorciï de la muller.
12 Als altres, en canvi, els dic jo, no el Senyor: Si algun germà té una muller incrèdula, i ella consent a conviure amb ell, que no es divorciï. 13 I la muller que té un marit incrè- dul, i ell consent a conviure amb ella, que no es divorciï d’ell.
1 Corintis 6, 7
14 Perquè el marit incrèdul ha estat santi cat per la muller, i la muller incrèdula ha estat santi cada pel marit; ja que si no, els vostres lls serien immunds; ara, en canvi, són sants.
15 Però si l’incrèdul se separa, que se separi. En aquests casos el germà o la germana no està esclavitzat; Déu ens ha cridat a la pau.
16 Perquè, ¿què saps tu, muller, si salvaràs el marit? O, ¿què saps tu, marit, si salvaràs la muller?
17 Llevat d’això, que cadascú ca- mini segons Déu li ha assignat, i cadascú com el Senyor l’ha cridat. I així ho mano en totes les esglésies. 18 ¿Va ser cridat algú circumcidat? Que no es faci incircumcís. ¿Va ser cridat algú en la incircumcisió? Que no es faci circumcidar.
19 La circumcisió no és res, i la in- circumcisió no és res, sinó guardar els manaments de Déu.
20 Que cadascú romangui en la vo- cació en la qual va ser cridat.
21 ¿Vas ser cridat esclau? No et preocupis; encara que també, si pots arribar a ser lliure, més aviat apro ta-te’n.
22 Perquè el qui ha estat cridat en el Senyor essent esclau, és un llibert del Senyor; així mateix, el qui ha estat cridat essent lliure, és esclau de Crist.
23 Heu estat comprats amb un preu: no us feu esclaus dels homes.
24 Germans, que cadascú estigui per a Déu en allò que era quan va ser cridat.
25 Referent a les verges, no tinc cap precepte del Senyor, però dono la meva opinió, com qui ha rebut misericòrdia del Senyor per ser del. 26 Penso, doncs, que això és bo a causa de la necessitat present: que és bo per a l’home de restar com està.
7:10, 11 Mt 5:32; 19:9 7:16 1Pe 3:1, 2 7:22 Jn 8:36; Rm 6:18-22; 1Pe 2:16
1219