Page 1228 - Biblia Català TBS
P. 1228

1 Corintis 7, 8
27 Estàs lligat a una dona? No cer- quis de deslligar-te’n. Estàs deslligat? No cerquis dona.
28 Però si t’has casat, no has pecat; i si la noia verge s’ha casat, no ha pecat. Però aquests tindran a ic- ció en la carn, i jo us ho voldria estalviar.
29 Vull dir, germans, que el temps s’ha escurçat; d’ara endavant  ns els qui tenen muller, que estiguin com si no en tinguessin;
30 i els qui ploren, com si no plo- ressin; i els qui s’alegren, com si no s’alegressin; i els qui compren, com si no posseïssin;
31 els qui usen d’aquest món, com si no se n’apro tessin, perquè l’aparença d’aquest món s’esvaeix. 32 I jo voldria que estiguéssiu sense preocupacions. El solter s’ocupa de les coses del Senyor, de com agradar el Senyor.
33 En canvi, el casat s’ocupa de les coses del món, de com agradar la seva muller.
34 Hi ha diferència entre la dona casada i la verge. La dona soltera s’ocupa de les coses del Senyor, per ser santa tant en el cos com en l’esperit; en canvi, la dona casada s’ocupa de les coses del món, de com agradar el marit.
35 I això ho dic pel vostre propi bene ci: no pas per posar-vos un llaç, sinó per al que convé, i perquè sigueu constants per al Senyor sense distracció.
36 Però si algú pensa que obra im- pròpiament envers la seva verge, si ella passa l’edat de casar-se, i convé que sigui així, que faci el que vulgui, no peca, que es casin.
37 Tanmateix, el qui està ferm en el seu cor, sense que en tingui necessi- tat, sinó que té potestat sobre la seva pròpia voluntat, i ha decidit això en el seu cor, de guardar la seva verge, fa bé.
38 De manera que, el qui la dóna en casament, fa bé, i el qui no la dóna en casament, fa millor.
39 La muller està lligada per la llei tot el temps que viu el seu marit; però si el seu marit s’adormís, és lliure de casar-se amb qui vulgui, mentre sigui en el Senyor.
40 Però serà més feliç si resta així, segons el meu parer; i penso que també jo tinc l’Esperit de Déu.
7:29 Rm 13:11; 1Pe 4:7 7:31 1Jn 2:17 7:39 2Co 6:14 8:6 Ef 4:6; Jn 1:3; Col 1:16 1220
8
coneixement. El coneixement in a, però l’amor edi ca.
2 I si algú es pensa que sap alguna cosa, encara no ha conegut res com s’ha de conèixer.
3 Però si algú estima Déu, aquest és conegut per Ell.
4 Referent, doncs, al menjar sacri - cat als ídols, sabem que no hi ha cap ídolenelmón,iquenohihacap altre Déu sinó un.
5 Perquè, encara que hi ha molts que s’anomenen déus, al cel o sobre la terra, de forma que hi ha molts déus i molts senyors;
6 per a nosaltres, però, hi ha un únic Déu, el Pare, de qui són totes les coses, i nosaltres som per a ell; i un sol Senyor, Jesu-Crist, per mitjà del qual són totes les coses, i nosal- tres som per mitjà d’ell.
7 Però no tots tenen aquest conei- xement; i alguns que  ns ara tenen consciència de l’ídol, mengen com a sacri cat a l’ídol, i la seva conscièn- cia, que és feble, es contamina.
8 El menjar no ens atansa a Déu, perquè ni som més si mengem, ni som menys si no mengem.
9 Però vigileu que aquesta llibertat vostra no sigui un entrebanc per als febles.
10 Perquè si algú et veu a tu, que tens coneixement, assegut a menjar
Referent a les coses sacri cades
als ídols: sabem que tots tenim


































































































   1226   1227   1228   1229   1230