Page 1248 - Biblia Català TBS

2 Corintis 11, 12
18 Ja que molts es glorien segons la carn, jo també em gloriaré.
19 Perquè vosaltres, que sou sensats, suporteu de bon grat els insensats.
20 Suporteu, en efecte, si algú us esclavitza, si algú us devora, si algú us captura, si algú s’enalteix, si algú us pega a la cara.
21 Ho dic com a deshonra, que nosaltres hem estat febles; però en tot allò en què algú és gosat –parlo amb neciesa–, jo també sóc gosat.
22 Són hebreus? Jo també. Són israelites? Jo també. Són del llinatge d’Abraham? Jo també.
23 Són ministres de Crist? –parlo fora de seny–, jo encara més: en treballs, molt més; en assots, sense mesura; en presons, molt més; en perills de mort, ben sovint.
24 Cinc vegades he rebut dels jueus quaranta assots menys un.
25 Vaig ser bastonejat tres vegades, vaig ser apedregat una vegada, tres vegades vaig naufragar, he passat una nit i un dia dins la mar.
26 En viatges, moltes vegades: en perills de rius, perills de lladres, pe- rills de part dels meus compatriotes, perills de part dels gentils, perills en la ciutat, perills en el desert, perills en el mar, perills entre falsos ger- mans.
27 En treballs i fatigues, en vetlles freqüents, en fam i set, en dejunis freqüents, en fred i nuesa.
28 A més de les altres coses, el meu neguit de cada dia: la preocupació per totes les esglésies.
29 Qui s’afebleix, que jo no m’afebleixi? Qui s’entrebanca, que jo no m’abrusi?
30 Si cal gloriar-se, em gloriaré de les meves febleses.
31 El Déu i Pare del nostre Senyor Jesu-Crist, ell que és beneït eterna- ment, sap que no menteixo.
32 A Damasc, l’etnarca del rei Aretes havia posat guàrdia a la ciu-
11:22 Fl 3:5 11:23-26 Ft 9:23; 14:5, 19; 16:22, 23 1240
tat dels damascens, perquè em volia agafar;
33 i vaig ser despenjat per una nes- tra, muralla avall, dins d’un cove, i em vaig escapar de les seves mans.
de gloriar-me, per això, pas- 12
Ben cert que no em convé
saré a les visions i revelacions del Senyor.
2 Conec un home en Crist que, fa catorze anys –si en el cos, no ho sé; si fora del cos, no ho sé, Déu ho sap– fou arravatat ns al tercer cel.
3 I sé d’aquest home –si en el cos o fora del cos, no ho sé, Déu ho sap– 4 que fou arravatat al paradís, i va escoltar paraules inexpressables, que a ningú no li és permès de dir. 5 D’aquest tal em gloriaré, però de mi mateix no em gloriaré, sinó en les meves febleses.
6 Perquè, si em volgués gloriar, no seria un insensat, perquè diria la veritat, però me n’estic, no fos que algú em considerés per damunt d’allò que veu en mi o escolta de mi. 7 I perquè no m’enalteixi per la sublimitat de les revelacions, em fou donada una espina en la carn, un missatger de Satan que em bufeteja, a que no m’enorgulleixi.
8 Vaig suplicar tres vegades al Senyor sobre això, que s’apartés de mi.
9 I ell em digué: Et basta la meva gràcia, perquè el meu poder es per- fecciona en la feblesa. De molt bon grat, doncs, em gloriaré més en les meves febleses, a que estigui sobre meu el poder de Crist.
10 Per això em complac en les feble- ses, en els insults, en les necessitats, en les persecucions, en les angoixes, per causa de Crist: perquè quan sóc feble, llavors sóc fort.
11 He estat insensat de gloriar-me: vosaltres m’hi heu obligat; mentre
11:32, 33 Ft 9:23-25 12:2 Ft 22:17