Page 1294 - Biblia Català TBS
P. 1294
Hebreus 6, 7
la immutabilitat del seu designi, el garantí amb un jurament,
18 a que per dos fets immutables, en els quals és impossible que Déu menteixi, tinguem un fort encorat- jament els qui hem fugit al refugi per aferrar-nos a l’esperança posada davant nostre,
19 la qual tenim com a àncora de l’ànima, segura i ferma, que entra ns a l’interior darrere el vel,
20 on, com a precursor, entrà per nosaltres Jesús, fet Gran Sacerdot segons l’ordre de Melquisedec, per sempre.
7Perquè aquest Melquisedec, rei de Salem, sacerdot del Déu Altíssim, que sortí a trobar Abraham quan
tornava de la derrota dels reis, i el beneí,
2 al qual també Abraham donà el delme de tot –primer es tradueix Rei de justícia, i després també, Rei de Salem, que signi ca Rei de pau;
3 sense pare, sense mare, sense ge- nealogia, sense tenir començament de dies ni acabament de vida, fet semblant al Fill de Déu–, continua com a sacerdot per sempre.
4 I considereu com fou d’important aquest, a qui el patriarca Abraham li donà ns el delme de la millor part del botí.
5 I certament aquells lls de Leví que reben el sacerdoci tenen el ma- nament segons la llei de rebre del- mes del poble, és a dir, dels seus germans, malgrat que també vénen dels lloms d’Abraham;
6 en canvi, el qui no provenia de la genealogia d’ells va rebre el delme d’Abraham, i beneí aquell qui tenia les promeses.
7 I sense lloc a cap discussió, l’inferior és beneït pel superior.
8 I aquí són homes mortals els qui reben els delmes, mentre que allà aquell de qui se certi ca que viu.
9 I per dir-ho així, a través d’Abra- ham també Leví, que rep els delmes, ha pagat els delmes.
10 Perquè encara era en els lloms del seu pare, quan Melquisedec el vingué a trobar.
11 Per tant, si la perfecció hagués estat per mitjà del sacerdoci levític, perquè sota aquest el poble havia rebut la llei, ¿quina necessitat hi havia encara perquè s’alcés un sa- cerdot diferent segons l’ordre de Melquisedec, i no pas nomenat se- gons l’ordre d’Aaron?
12 Perquè, havent canviat el sacer- doci, necessàriament hi ha d’haver un canvi de llei.
13 Aquell de qui es diuen aquestes coses pertany a una tribu diferent, de la qual ningú mai no ha servit a l’altar.
14 Perquè és ben evident que el nos- tre Senyor ha sorgit de la tribu de Judà, de la qual Moisès res no digué referent al sacerdoci.
15 I això és encara més evident si, a semblança de Melquisedec, s’alça un sacerdot diferent,
16 que no ha estat establert segons cap llei d’ordenança carnal, sinó segons el poder d’una vida indisso- luble.
17 Perquè ell testi ca: Tu ets sacer- dot per sempre, segons l’ordre de Melquisedec.
18 En efecte, hi ha una anul·lació del manament que precedia, per causa de la seva feblesa i inutilitat
19 –perquè la llei no dugué res a la perfecció–, i una introducció d’una millor esperança, per la qual ens atansem a Déu.
20 I atès que no fou sense jura- ment,
21 perquè, aquells esdevenien sa- cerdots sense que hi hagués cap ju- rament, ell, en canvi, amb jurament per aquell que li diu: El Senyor ha
6:19 Lv 16:2; Mt 27:51 6:20 Ps 110:4 7:1, 2 Gn 14:18-20 7:5 Nm 18:21 7:17, 21 Ps 110:4 1286