Page 1334 - Biblia Català TBS

Apocalipsi 11, 12
esdevingut del nostre Senyor, i del seu Crist, i regnarà pels segles dels segles!
16 I els vint-i-quatre ancians, que eren davant de Déu asseguts en els seus trons, es prostraren sobre els seus rostres i adoraren Déu,
17 dient: Et donem gràcies, Senyor Déu totpoderós, Aquell que és i el qui era i el qui ha de venir, perquè has pres el teu gran poder i has co- mençat a regnar.
18 I les nacions s’ompliren d’ira, i vingué la teva ira, i el moment de ju- dicar els morts i de donar la recom- pensa als teus servents els profetes i als sants i als qui temen el teu Nom, als petits i als grans, i de destruir els qui destrueixen la terra.
19 I fou obert el temple de Déu en el cel, i aparegué l’arca del seu pacte en el seu temple. I hi hagué llamps i veus i trons i terratrèmols i gran pedregada.
12
allà l’alimentin durant mil dos-cents seixanta dies.
7 I hi hagué una guerra en el cel: Miquel i els seus àngels van comba- tre contra el drac. També va comba- tre el drac i els seus àngels,
8 però no van poder guanyar, i el seu lloc no es trobà més en el cel.
9 I fou llançat aquell gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tota la hu- manitat. Fou llançat a la terra, i els seus àngels foren llançats amb ell. 10 I vaig escoltar una gran veu al cel que deia: Ara ha arribat la salvació i el poder i el regne del nostre Déu, i la potestat del seu Crist, perquè ha estat llançat a baix l’acusador dels nostres germans, el qui els acusa davant del nostre Déu dia i nit.
11 I ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i per la paraula del testimoni d’ells, i no van estimar la seva pròpia vida ns a la mort.
12 Per això, alegreu-vos, oh cels, i els qui hi habiteu. Ai dels qui habiten la terra i el mar! Perquè ha baixat a vosaltres el diable amb gran furor, sabent que té poc temps.
13 I quan el drac veié que havia estat llançat a la terra, perseguí la dona que havia infantat el nen.
14 I a la dona li foren donades les dues ales de la gran àguila, a que volés cap al desert, cap al seu lloc, on és alimentada allà un temps, uns temps i mig temps, lluny de la pre- sència de la serp.
15 I la serp llançà de la boca aigua, com un riu, darrere de la dona, per fer que se l’emportés la riuada.
16 I la terra ajudà la dona. I la terra obrí la boca, i s’empassà el riu que el drac havia llançat de la seva boca. 17 I el drac s’omplí d’ira contra la dona, i se n’anà a fer guerra con- tra els restants de la descendència
I aparegué un gran senyal en
el cel: una dona revestida del sol, amb la lluna sota els seus peus, i sobre el seu cap una corona de dotze estels.
2 I embarassada, cridava amb do- lors de part i turmentada per infan- tar.
3 I aparegué un altre senyal en el cel i, heus aquí, un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes, i damunt dels seus caps set diademes. 4 I la seva cua arrossegava la terce- ra part dels astres del cel, i els llançà a la terra. I el drac es posà davant de la dona que havia d’infantar per devorar el seu ll quan hagués in- fantat.
5 I ella infantà un ll mascle, el qual ha de pasturar totes les nacions amb vara de ferro. I el seu ll fou arrava- tat vers Déu, i vers el seu tron.
6 I la dona fugí cap al desert, on té un lloc preparat per Déu, perquè
12:5 Ps 2:9: Ap 2:27 12:7 Dn 12:1 12:9 Gn 3:1; Lc 10:18 12:10 Jb 1:9-11; Za 3:1 12:14 Dn 7:25; 12:7
1326