Page 176 - Biblia Català TBS
P. 176

Nombres 10, 11
21 I els quehatites marxaren portant els objectes sants, i mentre arriba- ven, els altres aixecaren el taberna- cle.
22 I l’estendard del campament dels  lls d’Efraïm marxà, segons els seus estols, i sobre el seu estol: Elixamà,  ll d’Ammihud.
23 I sobre l’estol de la tribu dels  lls de Manassès: Gamliel,  ll de Pedahsur.
24 I sobre l’estol de la tribu dels  lls de Benjamí: Abidan,  ll de Guidoní. 25 I marxà l’estendard del campa- ment dels  lls de Dan, a la rereguar- da de tots els campaments, segons els seus estols, i sobre el seu estol: Ahièzer,  ll d’Ammixadai.
26 I sobre l’estol de la tribu dels  lls d’Aser: Paguiel,  ll d’Ocran.
27 I sobre l’estol de la tribu dels  lls de Neftalí: Ahirà,  ll d’Enan.
28 Aquestes eren les jornades dels  lls d’Israel, pels seus estols, quan marxaven.
29 I Moisès digué a Hobab,  ll de Reuel, el madianita, sogre de Moisès: Estem marxant cap al lloc del qual Jahveh ha dit: Jo us el donaré. Vine amb nosaltres i et farem bé, perquè Jahveh ha promès bones coses con- cernent Israel.
30 I ell li digué: No vindré, sinó que aniré a la meva pròpia terra i a la meva parentela.
31 I digué: No ens deixis, si us plau, perquè tu saps on hem d’acampar al desert, i tu seràs com ulls per a nosaltres.
32 I s’esdevindrà, si vens amb nosal- tres, que et farem participar del bé que Jahveh ens farà.
33 I marxaren de la muntanya de Jahveh, camí de tres dies; i l’arca del pacte de Jahveh marxava da- vant d’ells durant tres dies de camí, cercant un lloc de repòs per a ells.
10:29 Ex 2:18 10:35 Ps 68:1, 2 11:1 Ps 78:21 168
34 I el núvol de Jahveh era sobre ells de dia, quan marxaven del cam- pament.
35 I s’esdevingué, en marxar l’arca, que Moisès digué: Alça’t, Jahveh! i els teus enemics seran dispersats, i els qui t’odien fugiran de la teva presència.
36 I en aturar-se digué: Torna, Jahveh! A les miríades de milers d’Israel.
11
les orelles de Jahveh; i Jahveh ho va escoltar, i la seva ira s’encengué, i el foc de Jahveh cremà enmig d’ells i en consumí els extrems del campament.
2 Llavors el poble cridà Moisès, i Moisès pregà a Jahveh, i el foc s’apagà.
3 I va anomenar el nom d’aquell lloc Taberà, perquè el foc de Jahveh cremà enmig d’ells.
4 Ilamuniódegentqueeraal seu mig desitjà amb cobejança, i també els  lls d’Israel es tornaren a plànyer, i deien: Qui ens donarà carn per menjar?
5 Recordem el peix que menjàvem de franc a Egipte, els cogombres i els melons i els porros i les cebes i els alls;
6 i ara la nostra ànima està seca, no hi ha res més llevat d’aquest mannà davant dels nostres ulls.
7 I el mannà era com la llavor de coriandre, i el seu aspecte, com l’aspecte del bdel·li.
8 I el poble s’escampava, i el reco- llia, i el molia amb pedres de molí o el batia en el morter, i el bullia dins l’olla, i en feien coques; i el seu gust era com el gust de pastissets amb oli. 9 I quan queia la rosada sobre el campament a la nit, el mannà hi queia al damunt.
11:4 Ex 12:38; 1Co 10:6
I s’esdevingué que el poble
murmurà, i això era dolent a


































































































   174   175   176   177   178