Page 213 - Biblia Català TBS

sert que vau veure de camí vers la ser- ralada dels amorreus, tal com Jahveh, el nostre Déu, ens havia manat, i vam arribar a Cadeix-Barnea.
20 I us vaig dir: Heu arribat a la serralada dels amorreus que Jahveh, el nostre Déu, ens dóna.
21 Mira: Jahveh, el teu Déu, ha posat la terra davant teu. Puja, pren- ne possessió, com Jahveh, el Déu dels teus pares, t’ha manat. No tin- guis por ni et descoratgis.
22 I tots vosaltres us vau atansar a mi, i vau dir: Enviarem homes da- vant nostre que explorin la terra per a nosaltres i que ens portin informa- ció del camí per on hem de pujar, i de les ciutats on arribarem.
23 I la proposta em semblà bé, i vaig prendre dotze homes dels vostres, un home per cada tribu;
24 i van girar i van pujar a la ser- ralada, i arribaren a Nahal-Eixcol, i van explorar-la.
25 I prengueren a les seves mans del fruit de la terra, i ens el baixaren, i ens informaren i digueren: Bona és la terra que Jahveh, el nostre Déu, ens dóna.
26 Però vosaltres no vau voler pujar, i us vau rebel·lar contra el manament de Jahveh, el vostre Déu;
27 i vau murmurar dins de les vos- tres tendes, i vau dir: És perquè Jahveh ens odia, per això ens ha fet sortir de la terra d’Egipte, per lliurar-nos a la mà dels amorreus, per destruir-nos.
28 ¿Vers on pujarem nosaltres? Els nostres germans han fet fondre el nostre cor, dient: És un poble més gran i més alt que nosaltres, amb ciutats grans i emmurallades ns als cels. I també vam veure els lls dels anaquites allà.
29 I us vaig dir: No us espanteu, i no tingueu por d’ells.
30 Jahveh, el vostre Déu, que va davant vostre, ell lluitarà per vos-
1:23 Nm 13:3
Deuteronomi 1
altres, d’acord amb tot el que féu per vosaltres a Egipte, davant dels vostres ulls,
31 i al desert, on tu has vist com Jahveh, el teu Déu, t’ha portat com un home porta el seu ll, per tot el camí on vosaltres heu anat, ns que heu arribat en aquest lloc.
32 Però malgrat això, no vau creure en Jahveh, el vostre Déu,
33 el qual anava davant vostre pel camí per cercar-vos un lloc per acampar: de nit amb el foc, per mostrar-vos el camí per on havíeu d’anar, i de dia, amb el núvol.
34 I Jahveh escoltà la veu de les vos- tres paraules, i s’aïrà, i jurà, dient: 35 Ni un d’aquests homes d’aquesta generació dolenta no veurà la bona terra que vaig jurar de donar als vostres pares,
36 llevat de Caleb, ll de Jefunnè: ell la veurà, i li donaré la terra que ha trepitjat, i als seus lls, atès que ha perseverat plenament darrere Jahveh.
37 Llavors Jahveh també s’enutjà amb mi per culpa vostra, dient: Tampoc tu no hi entraràs.
38 Josuè, ll de Nun, que és dret da- vant teu, ell hi entrarà: enforteix-lo, perquè ell farà que Israel l’hereti.
39 I els vostres petits, dels quals vosaltres vau dir que esdevindrien una presa, i els vostres lls, que avui encara no discerneixen el bé ni el mal, ells hi entraran, i els la donaré, i ells la posseiran.
40 Però vosaltres, torneu-vos-en i marxeu cap al desert, camí del Mar Roig.
41 I vau respondre, i em vau dir: Hem pecat contra Jahveh; nosaltres pujarem i lluitarem, d’acord amb tot el que Jahveh el nostre Déu ens ha manat. I cadascun de vosaltres es va cenyir les seves armes de guerra, i us vau preparar per pujar a la serralada.
205