Page 235 - Biblia Català TBS
P. 235
hi aprengui a témer Jahveh, el seu Déu, per complir totes les paraules d’aquesta llei i aquests estatuts, per fer-los;
20 a que el seu cor no s’exalci per sobre els seus germans, i no s’aparti del manament ni a dreta ni a es- querra; a que allargui els dies del seu regnat, ell i els seus lls, enmig d’Israel.
Deuteronomi 17, 18
10 Que no es trobi en tu ningú que faci passar el seu ll o la seva lla pel foc, ni que practiqui l’endevina- ció, ni que faci de vident, ni que faci presagis, ni fetiller,
11 ni que faci encanteris, ni que pregunti a nigromàntic, ni endeví, ni evocador dels morts:
12 perquè tothom que fa aques- tes coses és una abominació per a Jahveh, i és per causa d’aquestes abominacions que Jahveh, el teu Déu, expulsa aquestes nacions del teu davant.
13 Tu seràs perfecte amb Jahveh, el teu Déu.
14 Perquè aquestes nacions que tu desposseiràs s’escolten els vidents i els endevinaires; però a tu, Jahveh, el teu Déu, no t’ho permet.
15 Jahveh, el teu Déu, aixecarà per a tu, d’enmig teu, d’entre els teus ger- mans, un profeta com jo: escolteu-lo. 16 Segons tot el que vas demanar a Jahveh, el teu Déu, a l’Horeb el dia de l’assemblea, dient: Que jo no torni a escoltar la veu de Jahveh, el meu Déu, ni vegi més aquest gran foc, no sigui que mori.
17 I Jahveh em va dir: El que han dit està bé.
18 Els alçaré un profeta com tu, d’enmig dels seus germans; i posaré les meves paraules en la seva boca, i els dirà tot el que li manaré.
19 I s’esdevindrà que l’home que no escolti les meves paraules, que ell parlarà en Nom meu, jo mateix li’n demanaré comptes.
20 Però el profeta que tingui la pre- sumpció de parlar en Nom meu una paraula que jo no li he manat que parlés, o que parli en nom d’altres déus: aquest profeta morirà.
21 I si dius en el teu cor: ¿Com co- neixerem la paraula que Jahveh no ha parlat?
22 Quan el profeta parli en Nom de Jahveh, però aquella paraula no s’es-
18
Els sacerdots, els levites, tota
la tribu de Leví, no tindran part ni heretatge amb Israel; menja- ran de les ofrenes de foc de Jahveh i del seu heretatge.
2 No tindran, doncs, heretatge enmig de llurs germans: Jahveh és el seu heretatge, tal com ell li ha dit.
3 I aquest serà el dret dels sacerdots sobre el poble, sobre els qui sacri - quen en sacri ci un bou o una ove- lla: donaran al sacerdot l’espatlla, les galtes i el quall.
4 Li donaràs el primer del teu blat, del teu most i del teu oli, i el primer de la tosa del teu ramat d’ovelles;
5 perquè Jahveh, el teu Déu, l’ha es- collit d’entre totes les teves tribus per estar al servei del Nom de Jahveh, ell i els seus lls, tots els dies.
6 I quan el levita surti d’una de les teves ciutats, en un indret qualsevol d’Israel on sojorna, i amb tot el desig de la seva ànima va al lloc que Jahveh hagi escollit,
7 servirà en el Nom de Jahveh, el seu Déu, com tots els seus ger- mans, els levites, que són allà davant Jahveh,
8 i menjaran una porció igual, sense tenir en compte les rendes sobre els seus béns pairals.
9 Quan hauràs entrat a la terra que Jahveh, el teu Déu, et dóna, no aprendràs a fer les abominacions d’aquelles nacions.
18:13 Gn 17:1; Mt 5:48 18:15 Jn 6:14; Ft 3:22, 23; 7:37 18:20 Jr 28:15-17
227