Page 270 - Biblia Català TBS
P. 270

Josuè 10, 11
hi deixà cap supervivent, i exterminà tot ésser vivent, com Jahveh, el Déu d’Israel, havia manat.
41 I Josuè els colpí des de Cadeix- Barnea  ns a Gaza, i tota la terra de Goixen  ns a Gabaon.
42 I Josuè capturà d’una vegada tots aquests reis i les seves terres: perquè Jahveh, el Déu d’Israel, lluitava a favor d’Israel.
43 I Josuè, i tot Israel amb ell, se’n tornà al campament de Guilgal.
a l’est. I els colpiren  ns que no els deixaren cap supervivent.
9 I Josuè els féu com Jahveh li havia dit: tallà els braons dels seus cavalls, i cremà llurs carros amb foc.
10 I en aquell temps Josuè tornà, i prengué Hassor, i colpí amb l’espasa el seu rei; perquè abans Hassor era cap de tots aquells reialmes.
11 I ells colpiren a tall d’espasa tot ésser vivent que hi havia dins, des- truint-los completament, sense dei- xar res que respirés; i cremà Hassor amb foc.
12 I Josuè va prendre totes les ciu- tats d’aquests reis, i tots els seus reis, i els va colpir a tall d’espasa: els consagrà a l’extermini, com Moisès, servent de Jahveh, havia manat.
13 Però, de totes les ciutats que res- taven sobre els seus turons, Israel no en cremà cap, a excepció d’Hassor, l’única que Josuè va cremar.
14 I els  lls d’Israel van prendre per a si mateixos tot el botí d’aquestes ciutats, i el bestiar; però tots els éssers humans els van colpir a tall d’espasa,  ns que els destruïren: no en deixa- ren cap que respirés.
15 Com Jahveh havia manat al seu servent Moisès, així ho manà Moisès a Josuè, i així ho va fer Josuè: no es va desviar en res de tot el que Jahveh havia manat a Moisès.
16 I Josuè va prendre tota aquesta terra: la Serralada, i tot el Nègueb, i tota la regió de Goixen, i la Xefelà, i l’Arabà, i la muntanya d’Israel, i la seva plana;
17 des de la muntanya d’Halac, que puja cap a Seïr,  ns a Baal-Gad, a la vall del Líban, sota la muntanya de l’Hermon; i ell capturà tots els seus reis, i els colpí i els matà.
18 Josuè va fer la guerra molt de temps contra tots aquests reis.
19 No hi hagué cap ciutat que fes la pau amb els  lls d’Israel, llevat dels
11
això, envià missatgers a Jobab, rei de Madon, i al rei de Ximron, i al rei d’Acxaf,
2 ialsreisqueerenalnorddela Serralada, i a l’Arabà, al sud de Quinnèret, i a la Xefelà, i als alti- plans de Dor, a l’oest,
3 i als cananeus de l’est i de l’oest, i als amorreus, i als hittites, i als peri- zites, i als jebuseus de la Serralada, i als hivites que habitaven al peu de l’Hermon, a la terra de Mispà.
4 I sortiren, ells i tots els seus exèr- cits amb ells, un poble tan nombrós com la sorra de la vora del mar, amb molts cavalls i molts carros.
5 I tots aquests reis es van reunir, i vingueren i acamparen junts vora les aigües de Merom per lluitar contra Israel.
6 I Jahveh va dir a Josuè: No tin- guis por d’ells, perquè demà, entorn d’aquesta hora, els lliuraré tots morts davant d’Israel; tallaràs els braons dels seus cavalls, i cremaràs els seus carros amb foc.
7 I Josuè, i tot el poble de guerra amb ell, vingueren sobtadament contra ells vora les aigües de Merom, i van caure sobre ells.
8 I Jahveh els lliurà a la mà d’Israel; i ells els colpiren, i els perseguiren  ns a Sidó la gran, i  ns a Misrefot- Maim, i  ns a la vall de Mispà, cap
262
I s’esdevingué que, quan
Jabín, rei d’Hassor, escoltà


































































































   268   269   270   271   272