Page 274 - Biblia Català TBS

Josuè 14, 15
ara la mateixa força que llavors, per a la batalla, i per sortir i per entrar. 12 Ara, doncs, dóna’m aquesta ser- ralada, de la qual Jahveh va parlar aquell dia; perquè tu vas escoltar aquell dia que allà hi havia els ana- quites, i les ciutats grans i emmura- llades; si Jahveh és amb mi, llavors els expulsaré, com Jahveh ha dit.
13 I Josuè el beneí, i donà Hebron en heretat a Caleb, ll de Jefunnè; 14 per això Hebron esdevingué una heretat de Caleb, ll de Jefunnè, el quenazita, ns al dia d’avui, per- què es mantingué plenament del a Jahveh, el Déu d’Israel.
15 I el nom d’Hebron abans era Quiriat-Arbà –aquest Arbà era un home de fama entre els anaquites. I la terra descansà de la guerra.
cap a Guilgal, que era davant de la pujada d’Adummim, al sud del tor- rent; i el terme passava per les aigües d’Enxèmeix, i acabava a Enroguel;
8 i el terme pujava per la vall de Benhinnom ns al vessant sud del jebuseu –que és Jerusalem–; i el terme pujava ns al cim de la serra- lada que hi havia enfront de la vall d’Hinnom, cap a l’oest, que hi havia a l’extrem de la vall dels Rafaïtes, cap al nord;
9 i el terme girava des del cim de la serralada ns a la font de les aigües de Neftóah, i sortia a les ciutats de la muntanya d’Efron; i el terme girava ns a Baalà, que és Quiriat-Jearim; 10 i el terme vorejava des de Baalà cap a l’oest, ns a la regió munta- nyosa de Seïr, i passava pel costat de la regió muntanyosa de Jearim, que és Quessalon, al nord, i baixava a Betxèmeix i travessava Timnà;
15
s’estenia vers la frontera d’Edom, del desert de Sin cap al Nègueb, a l’extrem sud.
2 I la seva frontera sud s’estenia des de l’extrem del Mar de la Sal, des de la llengua de terra que mira al Nègueb; 3 i sortia pel sud per la pujada d’Acrabim, travessant Sin, i pujava pel sud de Cadeix-Barnea, i passava per Hesron, i pujava a Adar, i vore- java Carcà,
4 i travessava per Asmon, i sortia al torrent d’Egipte, i el nal del terme era el mar: aquest us serà el terme del sud.
5 I el terme al llevant era el Mar de la Sal, ns a l’extrem del Jordà. I el terme del nord era des de la llengua deterradelMardelaSal nsa l’extrem del Jordà;
6 i el terme pujava cap a Bethoglà, i passava pel nord de Betaarabà; i el terme pujava cap a la pedra de Bóhan, ll de Rubèn;
7 i el terme pujava cap a Debir, des de la vall d’Acor, i cap al nord mirava
14:13-14 Jt 1:20 266
I la sort de la tribu dels lls de
Judà, per les seves famílies,
i el terme sortia pel vessant
11
d’Ecron, cap al nord, i el terme girava ns a Xicaron, i travessava per la muntanya de Baalà, i sortia a Jabneel, i el terme s’acabava al mar. 12 I el terme oest arribava al Mar Gran i la costa. Aquest era el terme al voltant dels lls de Judà, segons les seves famílies.
13 I a Caleb, ll de Jefunnè, li donà una part enmig dels lls de Judà, segons el manament de Jahveh a Josuè: Quiriat-Arbà, el pare d’Anac, que és Hebron.
14 I Caleb n’expulsà d’allà els tres lls d’Anac: Xeixai i Ahiman i Talmai, nascuts d’Anac;
15 i pujà d’allà contra els habitants de Debir, i el nom de Debir abans era Quiriat-Séfer.
16 I Caleb digué: Al qui ataqui Quiriat-Séfer i la conquereixi, li do- naré per muller la meva lla Acsà. 17 I Otniel, ll de Quenaz, germà de Caleb, la va conquerir, i li donà la seva lla Acsà per muller.