Page 28 - Biblia Català TBS
P. 28

Gènesi 19, 20
a Sóar; i es va establir en una cova, ell i les seves dues  lles.
31 I la gran digué a la petita: El nos- tre pare és vell, i no hi ha cap home a la terra per entrar a nosaltres, com és costum per tota la terra.
32 Vine, fem beure vi al nostre pare, i jaguem amb ell, i preservarem la llavor del nostre pare.
33 I aquella nit van fer beure vi al seu pare; i la gran hi anà, i jagué amb el seu pare; i ell no es va adonar ni de quan ella s’ajagué ni de quan es llevà.
34 I s’esdevingué l’endemà que, la gran digué a la petita: Heus aquí, anit vaig jeure amb el meu pare; fem-li beure vi també aquesta nit, i vés, jeu amb ell, i preservarem la llavor del nostre pare.
35 I van fer beure vi al seu pare també aquella nit, i s’aixecà la petita i jagué amb ell, i ell no es va adonar ni quan ella s’ajagué ni quan es llevà.
36 I les dues  lles de Lot van conce- bre del seu pare.
37 La gran va tenir un  ll, i li posà de nom Moab, que és el pare dels moabites  ns al dia d’avui.
38 La petita també va tenir un  ll, i li posà de nom Benammí, que és el pare dels ammonites d’avui.
20
dir: És el meu germà? Amb simplici- tat de cor i amb mans innocents, he fet això. 6IDéulidiguéenelsomni:Jo també sé que ho has fet amb simpli- citat de cor, i jo també t’he detingut de pecar contra mi, per això no t’he permès de tocar-la.
7 I ara torna la muller d’aquest home, perquè és un profeta, i pre- garà per tu i viuràs. Però, si no la tornes, sàpigues que certament mori- ràs,tuitotelqueésteu.
8 I al matí Abimèlec es llevà aviat, va cridar tots els seus servents i els contà totes aquestes coses a les seves orelles, i aquells homes van tenir molta por.
9 I Abimèlec va cridar Abraham i li digué: Què ens has fet? En què he pecat contra tu perquè hagis portat sobre mi i sobre el meu reialme un pecat tan gran? M’has fet coses que no s’han de fer.
10 I Abimèlec digué a Abraham: Què vas veure per fer això?
11 I Abraham digué: Perquè em vaig dir: Segurament en aquest lloc no hi ha temor de Déu, i em mataran a causa de la meva muller.
12 I, de fet, també és cert que ella és la meva germana,  lla del meu pare, però no és  lla de la meva mare, i ha esdevingut la meva muller.
13 I s’esdevingué que quan Déu em va fer errar lluny de la casa del meu pare, li vaig dir a ella: Em faràs aquest favor: a tot arreu on anirem, diràs de mi: És el meu germà.
14 I Abimèlec va prendre bestiar menut i gros, criats i criades, i els va donar a Abraham, i li tornà la seva muller Sara.
15 I Abimèlec digué: Heus aquí, la meva terra és davant teu, estableix-te on sembli bé als teus ulls.
I Abraham marxà d’allà cap a
la terra del Nègueb, i acampà entre Cadeix i Xur, i sojornà a Guerar. 2 I Abraham digué de Sara la seva muller: És la meva germana. I Abi- mèlec, rei de Guerar, envià a prendre Sara.
3 Però Déu vingué a Abimèlec en un somni, de nit, i li digué: Heus aquí, moriràs a causa de la dona que has pres, perquè té marit.
4 Però Abimèlec no s’havia atansat a ella, i digué: Senyor, faràs morir també un poble just?
5 ¿Noemvadirell:Éslameva germana, i ella mateixa també em va
28


































































































   26   27   28   29   30