Page 298 - Biblia Català TBS
P. 298

Jutges 7, 8
a la roca d’Oreb, i Zeeb el mataren al cup de Zeeb. I perseguiren Madian; i portaren els caps d’Oreb i de Zeeb a Gedeó, a l’altra banda del Jordà.
8I els homes d’Efraïm li digueren: ¿Què és aquesta cosa que ens has fet, de no cridar-nos quan has anat
a lluitar contra Madian? I es van discutir fortament amb ell.
2 I ell els digué: Què he fet ara en comparació de vosaltres? ¿No són els gotims d’Efraïm millors que la verema d’Abièzer?
3 Déu ha donat a la vostra mà els prínceps de Madian, Oreb i Zeeb. ¿I què he pogut fer jo en comparació de vosaltres? Llavors llur esperit s’apaivagà envers ell, en dir-los aquestes paraules.
4 I Gedeó vingué al Jordà i el tra- vessà, ell i els tres cents homes que eren amb ell, esgotats, però perseguint-los.
5 I digué als homes de Sucot: Doneu, si us plau, rodons de pa a la gent que em segueixen, perquè estan esgotats, i jo estic perseguint Zèbah i Salmunnà, reis de Madian.
6 I els caps de Sucot digueren: ¿És la mà de Zèbah i Salmunnà ara en la teva mà, perquè hàgim de donar pa a la teva tropa?
7 I Gedeó digué: Quan Jahveh lliuri Zèbah i Salmunnà a la meva mà, trillaré la vostra carn amb espines del desert i amb argelagues.
8 I d’allà pujà a Penuel, i els digué el mateix; i els homes de Penuel li respongueren igual com li havien respost els homes de Sucot.
9 I també va parlar als homes de Penuel, dient: Quan torni en pau, enderrocaré aquesta torre.
10 I Zèbah i Salmunnà eren a Carcor, i llurs campaments eren amb ells, uns quinze mil homes, tots els qui restaven de tot l’exèrcit dels  lls
8:3 Pr 15:1 290
de l’est; i els caiguts eren cent vint mil homes que portaven espasa.
11 I Gedeó pujà pel camí d’aquells que habiten en tendes, a l’est de Nóbah i de Jogbohà, i colpí el cam- pament, quan el campament es pen- sava que estava segur.
12 I Zèbah i Salmunnà fugiren, i ell els perseguí, i capturà els dos reis de Madian, Zèbah i Salmunnà, i féu tremolar tot el campament.
13 I Gedeó,  ll de Joaix, tornà de la batalla per la pujada d’Heres,
14 i capturà un jove dels homes de Sucot, i l’interrogà, i ell li va escriure els noms dels principals de Sucot i dels seus ancians: setanta-set homes.
15 I anà als homes de Sucot, i digué: Heus aquí, Zèbah i Salmunnà, pels quals em vau ultratjar, dient: ¿És la mà de Zèbah i Salmunnà ara en la teva mà, perquè hàgim de donar pa als teus homes esgotats?
16 I ell agafà els ancians de la ciutat, i espines del desert i argelagues, i va escarmentar així els homes de Sucot.
17 I enderrocà la torre de Penuel, i matà els homes de la ciutat.
18 I digué a Zèbah i a Salmunnà: ¿Com eren els homes que vau matar a Tabor? I digueren: Així com tu, així eren ells; cada un tenia l’aspecte dels  lls d’un rei.
19 I digué: Ells eren els meus ger- mans,  lls de la meva mare. Viu Jahveh, que si els haguéssiu deixat vius, no us mataria.
20 I digué a Jetró, el seu primogè- nit: Aixeca’t, i mata’ls. I el jove no desembeïnava la seva espasa perquè tenia por, perquè encara era jove.
21 I Zèbah i Salmunnà digueren: Aixeca’t tu mateix, i llança’t sobre nosaltres; perquè tal com és l’home, així és la seva força.


































































































   296   297   298   299   300