Page 310 - Biblia Català TBS
P. 310

Jutges 16, 17
21 I els  listeus l’agafaren, i li tra- gueren els ulls, i el van fer baixar a Gaza; i el lligaren amb dos grillons de bronze, i molia a la presó.
22 Però el cabell del seu cap comen- çà a créixer com abans de ser afaitat.
23 I els capitans dels  listeus s’aplegaren per oferir un gran sacri - ci al seu déu Dagon, i per alegrar-se; i digueren: El nostre déu ha lliurat a la nostra mà Samsó, el nostre ene- mic.
24 I el poble el veié, i ells van lloar llur déu perquè deien: El nostre déu ha lliurat a la nostra mà el nostre enemic, i aquell que desolava la nostra terra, i en matava molts de nosaltres.
25 I s’esdevingué, quan llur cor estava content, que digueren: Crideu Samsó, i que ens diverteixi. I cridaren Samsó de la presó, i se’n burlaven; i el col·locaren entre les columnes.
26 I Samsó digué al noi que l’agafava de la mà: Deixa’m palpar les colum- nes que aguanten la casa, i m’hi recolzaré.
27 I la casa era plena d’homes i de dones, i allà hi havia tots els capitans dels  listeus; i al terrat hi havia uns tres mil homes i dones, que miraven mentre es burlaven de Samsó.
28 I Samsó clamà a Jahveh, i va dir: Senyor Jahveh, recorda’t de mi, t’ho prego, i enforteix-me, t’ho prego, només aquesta vegada, oh Déu, a   que d’un sol cop em vengi dels  listeus pels meus dos ulls.
29 I Samsó s’abraçà a les dues columnes del mig sobre les quals s’aguantava la casa, i en les quals ell es recolzava, una amb la seva mà dreta i l’altra amb la seva esquerra. 30 I Samsó digué: Que jo mori amb els  listeus! I va empènyer amb força, i la casa va caure sobre els capitans i sobre tot el poble que hi havia dins. I foren més els morts que
17:3 Ex 20:4; Is 46:6 302
matà en morir ell que els que havia mort durant la seva vida.
31 I els seus germans i tota la casa del seu pare baixaren, i el van pren- dre, i el pujaren i el sepultaren entre Sorà i Eixtaol, en la sepultura del seu pare Manóah. I ell havia jutjat Israel vintanys.
17
Micà.
2 I digué a la seva mare: ¿Recordes aquelles mil cent peces de plata que t’havien pres, i sobre les quals tu vas pronunciar una maledicció que també vas dir a oïdes meves? Heus aquí, jo tinc la plata, jo l’havia pres. I la seva mare digué: Beneït siguis de Jahveh,  ll meu.
3 I tornà les mil cent peces de plata a la seva mare, i la seva mare digué: He consagrat totalment, de la meva mà, la plata a Jahveh, per al meu  ll, per fer una estàtua i una imatge de fosa. Ara, doncs, jo t’ho torno.
4 Però tornà la plata a la seva mare, i la seva mare va prendre dues-centes peces de plata, i les va donar a un orfebre, i en féu una estàtua i una imatge de fosa, i allò era a la casa de Micà.
5 I aquest home, Micà, tenia una casa de déus, i va fer un efod i uns tera m, i va consagrar un dels seus  lls, a   que li fes de sacerdot.
6 En aquells dies no hi havia rei a Israel, cadascú feia el que li sembla- va recte als seus propis ulls.
7IhihaviaunjoveaBetlemde Judà, de la família de Judà, que era un levita, i sojornava allà.
8 I l’home havia sortit de la ciutat de Betlem de Judà, per sojornar on trobés lloc; i vingué fent camí  ns a la muntanya d’Efraïm, a la casa de Micà.
9 I Micà li digué: D’on véns? I ell li digué: Sóc un levita de Betlem de
I hi havia un home de la muntanya d’Efraïm anomenat


































































































   308   309   310   311   312