Page 312 - Biblia Català TBS
P. 312

Jutges 18, 19
sacerdot era dret a l’entrada del portal amb els sis-cents homes que estaven cenyits amb les armes de guerra.
18 I aquells van entrar a la casa de Micà, i van agafar l’estàtua, l’efod i els tera m i la imatge de fosa. I el sacerdot els digué Què feu, vosaltres? 19 I ells li digueren: Calla, posa’t la teva mà sobre la teva boca, i vine amb nosaltres, que ens faràs de pare i de sacerdot. ¿Què és millor per a tu, ser sacerdot de la casa d’un sol home, o ser sacerdot d’una tribu i d’una família d’Israel?
20 I el cor del sacerdot s’alegrà, i agafà l’efod i els tera m i l’estàtua, i se n’anà enmig del poble.
21 I se’n tornaren i se n’anaren; i posaren les criatures i el bestiar i l’equipatge davant d’ells.
22 Quan eren lluny de la casa de Micà, els homes que eren a les cases de prop de la casa de Micà es reuni- ren i perseguiren els  lls de Dan.
23 I cridaren contra els  lls de Dan, i aquests giraren llurs cares, i digue- ren a Micà: Què et passa que has reunit aquesta gent?
24 I digué: M’heu pres els meus déus que jo havia fet, i el sacerdot, i us n’aneu: i què més em queda ara? I encara em dieu: Què et passa?
25 I els  lls de Dan li digueren: No alcis la teva veu contra nosaltres, no sigui que els homes amargats d’ànima es llancin contra vosaltres, i tu perdis la teva vida i la vida dels de casa teva.
26 I els  lls de Dan continuaren el seu camí; i Micà, veient que eren més forts que ell, es girà i se’n tornà a casa seva.
27 I s’emportaren allò que Micà havia fet, i el sacerdot que ell tenia, i se n’anaren contra Laix, contra un poble tranquil i con at, i els colpiren a tall d’espasa, i calaren foc a la ciu- tat.
28 I no hi hagué ningú que els alliberés, perquè la ciutat era lluny de Sidó, i no tenien cap tracte amb ningú: i ella era a la vall que hi ha vora Bet-Rehob. I van construir la ciutat, i s’hi establiren.
29 I anomenaren el nom de la ciutat Dan, pel nom del seu pare Dan, que li nasqué a Israel, encara que al prin- cipi el nom de la ciutat era Laix.
30 I els  lls de Dan van aixecar per a si mateixos aquella estàtua; i Jehonatan,  ll de Guerxom,  ll de Manassès, ell i els seus  lls van ser sacerdots de la tribu de Dan  ns al dia de la deportació del poble de la terra.
31 I instal·laren per a ells l’estàtua de Micà, que ell havia fet, durant tot el temps que la casa de Déu fou a Siló.
19I s’esdevingué en aquells dies, quan no tenien rei a Israel, que hi havia un home levita que so- jornava als extrems de la muntanya d’Efraïm, i que havia pres per a ell
una concubina de Betlem de Judà.
2 I la seva concubina va cometre adulteri contra ell, i se n’anà d’ell a la casa del seu pare, a Betlem de Judà, i s’estigué allà quatre mesos.
3 I el seu marit s’aixecà i anà dar- rere d’ella per parlar-li al cor, per fer-la tornar, i amb ell venien el seu servent i una parella d’ases. I ella el féu entrar a la casa del seu pare; i el pare de la jove, en veure’l, el va rebre content.
4 I el seu sogre, el pare de la jove, el retingué i ell s’hi estigué tres dies, i menjaren i begueren i s’hi estigue- ren hostatjats.
5 I s’esdevingué, el quart dia, que es llevaren aviat al matí, i el levita s’aixecà per marxar, i el pare de la jove digué al seu gendre: Anima’t amb un bocí de pa, i després us n’anireu.
6 I ambdós s’assegueren, i menja- ren i begueren junts; i el pare de la
304


































































































   310   311   312   313   314