Page 313 - Biblia Català TBS
P. 313

jove digué a l’home: Accepta, si us plau, de passar aquí la nit, i que el teu cor s’alegri.
7 I l’home s’alçà per anar-se’n, però el seu sogre li va insistir; i ell tornà, i hi passà la nit.
8 I el cinquè dia es llevà aviat al matí per anar-se’n, i el pare de la jove li digué: Anima’t, si us plau. I ells s’entretingueren  ns que va declinar el dia, i menjaren tots dos. 9 Llavors l’home s’aixecà per anar- se’n, ell i la seva concubina i el seu servent. Però el seu sogre, el pare de la jove, li digué: Vet aquí ara, el dia està declinant, es fa tard, queda’t a passar la nit, si us plau; mira, el dia declina. Queda’t a passar la nit, i que el teu cor s’alegri; i demà us llevareu aviat per fer el vostre viatge, i te n’aniràs a la teva tenda.
10 Però l’home no volgué passar la nit allà, i s’aixecà i se n’anà, i arribà  ns a Jebús, que és Jerusalem, amb el seu parell d’ases albardats, i amb la seva concubina.
11 Quan ells eren prop de Jebús, el dia havia declinat molt, i el servent digué al seu amo: Vine, si us plau, i desviem-nos cap a aquella ciutat dels jebuseus, i hi passarem la nit.
12 Però el seu amo li digué: No ens aturarem en cap ciutat estrangera, que no sigui dels  lls d’Israel aquí, sinó que continuarem  ns a Guibà. 13 I digué al seu servent: Vine, i apropem-nos a un d’aquests llocs, i passarem la nit a Guibà, o a Ramà. 14 I continuaren endavant i camina- ren, i se’ls va pondre el sol prop de Guibà, que pertany a Benjamí.
15 I es desviaren cap allà per anar a passar la nit a Guibà; i quan hi entrà, es va asseure a la plaça de la ciutat, però ningú no els hostatjà a casa per passar-hi la nit.
16 I heus aquí, un home vell que venia de la seva feina del camp al vespre, i l’home era de la muntanya
Jutges 19
d’Efraïm, i vivia a Guibà, però els homes del lloc eren benjaminites.
17 I aixecà els ulls, i veié aquell home, el viatger, a la plaça de la ciutat; i l’home vell digué: On vas i d’on véns? 18 I el levita li digué: Anem de pas des de Betlem de Judà  ns als extrems de la serralada d’Efraïm, d’on sóc jo; i he anat a Betlem de Judà, i ara me’n vaig a la casa de Jahveh, però no hi ha ningú que m’aculli a casa.
19 I també portem palla i farratge per als nostres ases, i també tenim paiviperamiiperalatevaservi- dora i per al criat que és amb els teus servidors. No ens fa falta res.
20 I l’home vell digué: La pau sigui amb tu. Que vagi a càrrec meu tot el que et calgui, però no passis la nit a la plaça.
21 I el portà a casa seva, i li preparà la barreja de farratge per als ases; i es rentaren els peus, i van menjar i van beure.
22 Mentre ells alegraven els seus cors, heus aquí, els homes de la ciu- tat, homes  lls de Belial, encerclaren la casa, copejant la porta; i parlaren al vell, l’amo de la casa, dient: Porta l’home que ha entrat a casa teva, i el coneixerem.
23 I l’home, l’amo de la casa, sortí a ells, i els digué: No, germans meus, si us plau, no feu aquest mal, des- prés que aquest home ha entrat a casa meva, no feu aquesta infàmia. 24 Heus aquí, la meva  lla verge, i la seva concubina, us les faré sortir ara, i deshonreu-les, i feu-los el que sembli bé als vostres ulls, però no feu aquesta infàmia amb aquest home.
25 Però els homes no volgueren escoltar-lo; i l’home levita agafà la seva concubina, i els la portà fora; i la van conèixer, i abusaren d’ella tota la nit  ns al matí, i la deixaren anar a trenc d’alba.
26 I la dona vingué en despuntar el dia, i caigué a l’entrada de la casa de
305


































































































   311   312   313   314   315