Page 316 - Biblia Català TBS
P. 316

Jutges 20, 21
d’Israel cediren terreny a Benjamí, perquè comptaven amb l’emboscada que havien preparat contra Guibà. 37 I els emboscats s’afanyaren i ata- caren Guibà; i els emboscats sortiren i colpiren tota la ciutat a tall d’espasa. 38 I el senyal convingut dels homes d’Israel amb els emboscats era que farien pujar una gran fumera des de la ciutat.
39 I quan els homes d’Israel retro- cedien de la batalla, Benjamí havia començat colpint i matant uns trenta homes d’entre els homes d’Israel, perquè deien: Estan vençuts davant nostre, com en la primera batalla.
40 Però quan el senyal, la columna de fum, començà a pujar de la ciu- tat, llavors els de Benjamí van mirar enrere, i, heus aquí, tota la ciutat pujava en fum cap als cels.
41 I els homes d’Israel es giraren, i els homes de Benjamí s’esglaiaren, perquè veieren que el desastre venia damunt d’ells.
42 I giraren l’esquena davant dels homes d’Israel, pel camí del desert, però el combat se’ls adheria; i els que sortien de la ciutat els mataven entremig d’ells.
43 Així encerclaren els benjaminites i els perseguiren sense repòs, i els encalçaren  ns al davant de Guibà, al llevant del sol.
44 I caigueren de Benjamí divuit mil homes; tots aquest homes de guerra. 45 I giraren i fugiren cap al desert, al penyal de Rimmon, i n’arreplegaren cinc mil d’ells pels camins; i els per- seguiren  ns a Guidom, i colpiren dos mil homes d’ells.
46 I tots els que caigueren de Benjamí aquell dia foren vint-i-cinc mil homes que portaven espasa; tots aquests homes de guerra.
47 I sis-cents homes giraren i fu- giren cap al penyal de Rimmon, i s’estigueren al penyal de Rimmon quatre mesos.
48 I els homes d’Israel tornaren als  lls de Benjamí, i els mataren a tall d’espasa a cada ciutat, tant els homes com el bestiar, i tot el que trobaven; també calaren foc a totes les ciutats que trobaven.
21
308
I els homes d’Israel havien
jurat a Mispà, dient: Cap de nosaltres no donarà la seva  lla per muller a la tribu de Benjamí.
2 I el poble vingué a Betel, i seieren allà  ns al vespre davant Déu, i alça- ren la seva veu i ploraren amb gran plor,
3 i digueren: ¿Per què, Jahveh, Déu d’Israel, ha esdevingut això a Israel, que avui manqui una tribu d’Israel? 4 I s’esdevingué l’endemà que el poble es llevà aviat, i edi cà allà un altar, i féu pujar holocaustos i sacri-  cis de pau.
5 I els  lls d’Israel digueren: ¿Qui és el qui, de totes les tribus d’Israel, no ha pujat a l’assemblea vers Jahveh? Perquè s’havia fet un jurament so- lemne contra aquell que no hagués pujat vers Jahveh a Mispà, dient: Certament morirà.
6 I els  lls d’Israel es compadiren de Benjamí, el seu germà, i digue- ren: Avui una tribu ha estat tallada d’Israel.
7 ¿Què farem per ells, pels super- vivents, per procurar-los mullers? Perquè nosaltres hem jurat per Jahveh que no els donaríem de les nostres  lles per mullers.
8 I digueren: ¿Quina ciutat de les tribus d’Israel no ha pujat a Mispà vers Jahveh? I heus aquí que ningú no havia vingut de Jabeix-Galaad al campament, a l’assemblea.
9 I comptaren el poble, i, heus aquí, no hi havia allà cap home dels habi- tants de Jabeix-Galaad.
10 I la congregació envià allà dotze mil homes dels més valerosos, i els


































































































   314   315   316   317   318