Page 318 - Biblia Català TBS
P. 318

1I s’esdevingué en els dies que go- vernaven els jutges, que hi hagué fam a la terra. I un home de Betlem
de Judà anà a sojornar als camps de Moab, ell i la seva muller i els seus dos  lls.
2 I el nom de l’home era Elimèlec, i el nom de la seva muller Noemí, i el nom dels seus dos  lls Mahlon i Quilion, efratites de Betlem de Judà. I anaren als camps de Moab, i s’hi estigueren.
3 I Elimèlec, el marit de Noemí, va morir, i ella restà sola amb els seus dos  lls.
4 I prengueren per a ells mullers d’entre les dones moabites: una es deia Orpà, i l’altra es deia Rut; i s’estigueren allà uns deu anys.
5 I Mahlon i Quilion també moriren tots dos, i la dona restà sense els seus dos  lls i sense el seu marit.
6 I s’alçà ella, i les seves nores, i tornà dels camps de Moab: perquè ella escoltà a la regió de Moab que Jahveh havia visitat el seu poble per donar-los pa.
7 I Noemí va sortir del lloc on havia estat, i les seves dues nores amb ella; i se n’anaren pel camí de retorn vers la terra de Judà.
8 I Noemí digué a les seves dues nores: Aneu, torneu cadascuna a casa de la seva mare: que Jahveh us faci misericòrdia, com vosaltres n’heu fet amb els morts, i amb mi.
9 Que Jahveh us doni de trobar des- cans, cadascuna a casa del seu marit. I les besà, i elles alçaren la seva veu, i ploraren;
1:13 Jb 19:21; Ps 39:9 310
10 i li digueren: Certament tornarem amb tu al teu poble.
11 I Noemí digué: Torneu-vos-en,  lles meves. Per què hauríeu de venir amb mi? ¿Tinc encara  lls dins les meves entranyes perquè siguin marits per a vosaltres?
12 Torneu-vos-en,  lles meves, aneu, perquè jo sóc massa vella per tenir marit. Encara que digués: En tinc esperança, aquesta nit estaré amb l’espòs, i també infantaré  lls. 13 ¿Us esperaríeu  ns que ells ha- guessin crescut? ¿Us privaríeu per ells de tenir marit? No,  lles meves, perquè això és més amarg per a mi que per a vosaltres mateixes, perquè la mà de Jahveh s’ha estès contra mi.
14 I elles alçaren la seva veu, i plo- raren novament; i Orpà besà la seva sogra, però Rut s’uní a ella.
15 I Noemí digué: Heus aquí, la teva cunyada se n’ha tornat al seu poble i als seus déus; torna-te’n darrere de la teva cunyada.
16 I Rut digué: No m’insisteixis de deixar-te per tornar-me’n de darrere teu: perquè allà on tu vagis jo aniré, i on tu visquis jo hi viuré: el teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu;
17 on tu moris jo moriré, i allà seré enterrada. Així em faci Jahveh, i així m’hi afegeixi, que només la mort farà separació entre jo i tu.
18 I en veure Noemí que ella estava decidida d’anar amb ella, cessà de parlar-li’n.
19 I anaren totes dues  ns que entraren a Betlem. I s’esdevingué,
El llibre de Rut


































































































   316   317   318   319   320