Page 323 - Biblia Català TBS
P. 323

1I hi havia un cert home de Ramataim-So m, de la muntanya d’Efraïm, anomenat Elcanà,  ll de
Jeroham,  ll d’Elihú,  ll de Tohu,  ll de Suf, un efratita.
2 I ell tenia dues mullers, una ano- menada Anna, i l’altra anomenada Peninnà; i Peninnà tenia  lls, però Anna no tenia  lls.
3 I cada any, aquest home pujava de la seva ciutat a Siló per adorar i per sacri car davant Jahveh dels exèrcits. I allí hi havia dos  lls d’Elí, Ofní i Pinhàs, sacerdots de Jahveh.
4 I quan arribava el dia que Elcanà havia d’oferir el seu sacri ci, donava porcions a la seva muller Peninnà i a tots els  lls i  lles d’ella;
5 però a Anna li donava una por- ció doble, perquè estimava Anna, encara que Jahveh li havia tancat la matriu.
6 I la seva rival la provocava, provo- cant-la  ns a fer-la tremolar, perquè Jahveh li havia tancat la matriu.
7 I ell ho feia així cada any. Quan Anna pujava a la casa de Jahveh, Peninnà la provocava així; i ella plorava, i no menjava.
8 I Elcanà, el seu marit, li digué: Anna, per què plores, i per què no menges? I per què està a igit el teu cor? No et sóc jo millor que deu  lls?
9 I Anna s’aixecà després que menja- ren i després que begueren a Siló; i el sacerdot Elí seia sobre el setial, vora l’entrada del santuari de Jahveh.
10 I ella tenia l’ànima amargada, i pregava a Jahveh, i plorava molt.
1:4 Dt 12:5-7 1:11 Nm 6:5
11 I féu un vot, i digué: Jahveh dels exèrcits, si tu certament mires l’a icció de la teva serventa, i et recordes de mi, i no t’oblides de la teva serventa, i dónes a la teva serventa un  ll mascle, llavors el dedicaré a Jahveh tots els dies de la seva vida, i la navalla no pujarà sobre el seu cap.
12 I s’esdevingué que, com s’allarga- va pregant davant Jahveh, Elí obser- vava la seva boca;
13 però Anna parlava dins del seu cor, únicament es movien els seus llavis, però la seva veu no se sentia; i Elí pensava que estava embriagada. 14 I Elí li digué: Fins quan estaràs embriagada? Aparta el teu vi de tu. 15 I Anna va respondre, i digué: No, senyor meu. Jo sóc una dona adolorida en esperit, i no he begut vi ni beguda forta, sinó que he vessat la meva ànima davant Jahveh.
16 No prenguis la teva serventa per una  lla de perversitat, perquè he parlat  ns ara de l’abundància del meu plany i de la meva provocació. 17 I Elí va respondre, i digué: Vés en pau, i que el Déu d’Israel et doni la petició que li has demanat.
18 I ella digué: Que la teva serventa trobi gràcia als teus ulls. I la dona anà pel seu camí, i va menjar, i el seu rostre ja no estava trist.
19 I es llevaren aviat al matí, i ado- raren davant Jahveh, i se’n tornaren, i anaren a llur casa a Ramà. I Elcanà va conèixer la seva muller Anna, i Jahveh es recordà d’ella.
Primer llibre de Samuel
315


































































































   321   322   323   324   325