Page 348 - Biblia Català TBS
P. 348
1 Samuel 20
és la meva iniquitat, i quin és el meu pecat davant del teu pare, perquè cerqui la meva vida?
2 I ell li digué: Lluny sigui això! No moriràs. Heus aquí, el meu pare no fa res, ni gran ni petit, que no m’ho comuniqui. ¿I per què m’hau- ria d’amagar el meu pare una cosa així? No serà així.
3 I David va jurar novament, i digué: El teu pare sap prou bé que he trobat gràcia als teus ulls, i dirà: Que Jonatan no sàpiga això, no sigui que s’a igeixi. I tanmateix, viu Jahveh i viu la teva ànima, només hi ha un pas entre jo i la mort.
4 I Jonatan digué a David: Què pensa la teva ànima? I ho faré per tu. 5 I David digué a Jonatan: Heus aquí, la lluna nova és demà, i jo hauria de seure amb el rei a menjar, però deixa’m anar i jo m’amagaré en un camp ns a la tercera vesprada.
6 Si el teu pare em troba a faltar, llavors diràs: David m’ha demanat insistentment de deixar-lo anar corrent a Betlem, la seva ciutat, perquè s’hi ce- lebra el sacri ci anual de tota la família. 7 Si diu així: Està bé, el teu servent tindrà pau; però si s’enfada molt, sabràs que ha determinat fer-me mal. 8 Faràs, doncs, misericòrdia amb el teu servent, perquè el teu servent ha fet un pacte de Jahveh amb tu; i si hi ha iniquitat en mi, mata’m tu mateix. ¿I per quin motiu m’hauries de portar al teu pare?
9 I Jonatan digué: Lluny sigui això de tu! Perquè si jo sabés del cert que el meu pare ha determinat de fer-te mal, ¿no t’ho faria saber?
10 I David digué a Jonatan: Qui m’ho farà saber? O què fem si el teu pare et respon asprament?
11 I Jonatan digué a David: Vine, i sortim al camp. I van sortir tots dos al camp.
12 I Jonatan digué a David: Que Jahveh, el Déu d’Israel, me’n sigui
20:5 Nm 28:11 20:15 2Sa 9:1 340
testimoni! Quan jo hagi investigat el meu pare, vers aquesta hora demà o el tercer dia, i heus aquí, si tot va bé per a David, i llavors no envio algú perquè ho reveli a la teva orella,
13 així faci Jahveh a Jonatan, i així li afegeixi. Però si el meu pare s’ha proposat el mal contra tu, també ho revelaré a la teva orella, i et faré marxar, i aniràs en pau. I que Jahveh sigui amb tu, com fou amb el meu pare.
14 I no només mentre jo sigui viu faràs amb mi segons la misericòrdia de Jahveh, i no moriré,
15 sinó que mai no retiraràs la teva misericòrdia de la meva casa, tam- poc quan Jahveh elimini un a un els enemics de David de la faç de la terra.
16 Llavors Jonatan va fer un pacte amb la casa de David: Que Jahveh en demani comptes als enemics de David.
17 I Jonatan féu jurar a David, perquè l’estimava, perquè certa- ment l’estimava com la seva pròpia ànima.
18 I Jonatan li digué: Demà és lluna nova, i et trobaran a faltar, perquè el teu seient serà buit.
19 I el tercer dia baixaràs ràpida- ment, i entraràs al lloc on eres ama- gat el dia del fet, i t’estaràs a prop de la pedra d’Èzel.
20 I jo dispararé tres de les etxes cap a aquell cantó, com si disparés al blanc.
21 I, heus aquí, enviaré el noi, dient-li: Vés, cerca les etxes. Si a més li dic al noi: Mira, les etxes són més ençà d’on ets, agafa-les; llavors vine, perquèhihapauperatu,inohiha perill, viu Jahveh!
22 Però si dic així al jove: Mira, les etxes són més enllà de tu; llavors vés-te’n, perquè Jahveh et fa mar- xar.