Page 349 - Biblia Català TBS
P. 349

23 I referent l’assumpte que hem parlat jo i tu, mira, Jahveh n’és testi- moni entre jo i tu per sempre.
24 I David s’amagà al camp; i fou la lluna nova, i el rei va seure a taula per menjar.
25 I el rei va seure al seu seient, com de costum, al seient de vora la paret; i Jonatan es va aixecar, i Abner s’assegué al costat de Saül, i el lloc de David era buit.
26 I Saül no va dir res aquell dia, perquè es deia: Això és una casua- litat, no deu estar pur perquè no es deu haver puri cat.
27 I s’esdevingué l’endemà, el segon dia de la lluna nova, que el lloc de David era buit, i Saül digué al seu  ll Jonatan: ¿Com és que el  ll de Jessè no ha vingut, ni ahir ni avui, a menjar?
28 I Jonatan respongué a Saül: David m’ha demanat permís amb insistència per anar a Betlem.
29 I em digué: Deixa’m marxar, si us plau, perquè la nostra família fa un sacri ci a la ciutat, i el meu germà m’ha demanat que hi vagi; ara, doncs, si he trobat gràcia als teus ulls, deixa’m marxar, t’ho prego, i aniré a visitar els meus germans. Per això no ha vingut a la taula del rei.
30 I la ira de Saül s’encengué contra Jonatan, i li digué: Fill de la rebel perversa! ¿No sabia que has escollit el  ll de Jessè per a vergonya teva, i per a vergonya de la nuesa de la teva mare?
31 Perquè tots els dies que el  ll de Jessè visqui sobre la terra no seràs afermat tu ni el teu regne. Ara, doncs, envia a buscar-lo i porta-me’l, perquè ha de morir.
32 I Jonatan va respondre al seu pare Saül, i li digué: Per què ha de morir? Què ha fet?
33 I Saül li llançà la javelina per colpir-lo, i Jonatan s’adonà que el
1 Samuel 20, 21
seu pare havia determinat de matar David.
34 I Jonatan s’alçà de taula encès d’ira, i no va menjar aliment durant el segon dia de la lluna nova, perquè estava dolgut per David, perquè el seu pare l’havia humiliat.
35 I s’esdevingué al matí que Jonatan va sortir al camp, al lloc convingut amb David, i un noi petit anava amb ell.
36 I digué al seu noi: Corre, vés a trobar, si us plau, les  etxes que jo dispararé. El noi corria, i Jonatan disparava la  etxa, fent-la passar sobre ell.
37 I el noi va arribar al lloc on era la  etxa que Jonatan havia disparat, i Jonatan cridà darrere el noi, i digué: ¿No és la  etxa més enllà de tu?
38 I Jonatan tornà a cridar darrere el noi: Afanya’t, vés de pressa, no t’aturis. I el servent de Jonatan va recollir les  etxes, i va venir al seu senyor.
39 I el servent no en sabia res; només Jonatan i David coneixien l’assumpte.
40 I Jonatan va donar les seves armes al servent que anava amb ell, i li digué: Vés, porta-les a la ciutat. 41 El servent se n’hi va anar, i David s’aixecà vers el sud d’Èzel, i caigué sobre el seu rostre a terra, i s’incli- nà tres vegades; i es besaren l’un a l’altre, i ploraren junts, sobretot David.
42 I Jonatan digué a David: Vés en pau, d’acord amb el que hem jurat tots dos, en el Nom de Jahveh, dient: Jahveh n’és testimoni entre jo i tu, i entre la meva descendència i la teva descendència per sempre. I David s’aixecà i se n’anà. I Jonatan va en- trar a la ciutat.
21
I David vingué a Nob, al sa-
cerdot Ahimèlec; i Ahimèlec va tremolar en rebre David, i li
341


































































































   347   348   349   350   351