Page 352 - Biblia Català TBS
P. 352

1 Samuel 23
aquests  listeus? I Jahveh digué a David: Vés-hi, i venceràs els  listeus i alliberaràs Queilà.
3 I els homes de David li digueren: Mira, nosaltres aquí a Judà tenim por, quant més si anem a Queilà contra les tropes dels  listeus.
4 I David tornà a consultar Jahveh, i Jahveh li va respondre, i digué: Alça’t, baixa a Queilà perquè jo lliu- raré els  listeus a la teva mà.
5 David, doncs, anà amb els seus homes a Queilà, i lluità contra els  listeus, i s’endugué els seus ra- mats i els in igí una gran derrota; i David alliberà els habitants de Queilà.
6 I s’esdevingué, quan Abiatar,  ll d’Ahimèlec, va fugir vers David, a Queilà, que baixà amb l’efod en la seva mà.
7 I van informar Saül que David havia entrat a Queilà, i Saül digué: Déu l’ha posat a la meva mà, perquè està tancat per haver entrat en una ciutat que té portes i forrellat.
8 I Saül convocà tot el poble a la guerra per baixar a Queilà, per posar setge a David i els seus homes.
9 I David sabé que Saül planejava el mal contra ell, i digué al sacerdot Abiatar: Porta l’efod.
10 I David digué: Jahveh, Déu d’Israel, el teu servent ha escoltat que Saül vol venir a Queilà per des- truir la ciutat per causa meva.
11 ¿Em lliuraran a la seva mà els prohoms de Queilà? Baixarà Saül, tal com ho ha escoltat el teu servent? Jahveh, Déu d’Israel, declara-ho, et prego, al teu servent. I Jahveh digué: Baixarà.
12 I David digué: ¿Em lliuraran, amiialsmeushomes,alamà de Saül, els prohoms de Queilà? I Jahveh digué: T’hi lliuraran.
13 Llavors s’alçà David, i els seus homes, uns sis-cents homes, i sorti- ren de Queilà, i anaren d’ací d’allà. I
23:16 1Sa 18:1-4 23:19 Ps 54 344
van informar Saül que David s’havia escapat de Queilà, i ja no va sortir. 14 I David sojornava al desert en fortaleses, i s’establí a la serralada, al desert de Zif; i Saül el perseguia tots els dies, però Déu no el donà a la seva mà.
15 I David veié que Saül havia sortit per cercar la seva vida, i David era al desert de Zif, al boscam.
16 I Jonatan,  ll de Saül, s’alçà i anà a David al boscam, i va enfortir la seva mà en Déu.
17 I li digué: No tinguis por, perquè lamàdeSaülelmeupare,noet trobarà, i tu regnaràs sobre Israel i jo seré el teu segon; i això també ho sap Saül, el meu pare.
18 I tots dos van fer un pacte davant Jahveh; i David s’estigué al boscam, i Jonatan se’n va anar a casa seva.
19 I els de Zif pujaren a Saül, a Guibà, dient: ¿No s’amaga David entre nosaltres en les fortaleses, al boscam, al turó d’Haquilà, que és a la dreta del desert?
20 I ara, segons tot el desig de la teva ànima de baixar, oh rei, baixa tu, i nosaltres el lliurarem a la mà del rei. 21 I Saül respongué: Sigueu beneïts vosaltres de Jahveh, perquè heu tin- gutcompassiódemi.
22 Aneu, ara, assegureu-vos-en més encara, i indagueu, i vegeu el lloc on és el seu peu, qui l’ha vist allà. Perquè m’han dit que ell és molt astut.
23 Mireu, doncs, i assabenteu-vos de tots els amagatalls on ell s’amaga, i torneu a mi segurs, i jo aniré amb vosaltres; i s’esdevindrà, si és en aquella terra, que el buscaré entre tots els milers de Judà.
24 I s’aixecaren i anaren a Zif, da- vant Saül; i David i els seus homes eren al desert de Maon, a l’Arabà, a la dreta del desert.


































































































   350   351   352   353   354