Page 357 - Biblia Català TBS
P. 357

10 I David digué: Tan cert com viu Jahveh, que Jahveh mateix el matarà: sigui quan arribi el seu dia i mori, o quan baixi a la batalla i sigui eliminat.
11 Lluny sigui de mi, per Jahveh, d’estendre la meva mà contra l’ungit de Jahveh. I ara pren-li, doncs, la llança que té vora el seu capçal, i la gerra d’aigua, i anem-nos-en.
12 I David agafà la llança i la gerra d’aigua de vora el capçal de Saül, i ells marxaren. I ningú no els veié i ningú no se n’adonà, i ningú no es despertà, perquè tots dormien, car un son profund de part de Jahveh havia caigut sobre ells.
13 I David passà a l’altra banda, i es posà dret, ben lluny, al cim del tossal, a molta distància entre ells; 14 i David cridà el poble i Abner,  ll de Ner, dient: No respons, Abner? I Abner va respondre, i digué: Qui ets tu que crides el rei?
15 I David digué a Abner: No ets un home? I qui és com tu a Israel? ¿Però com és que no has vetllat sobre el teu senyor, el rei? Perquè un del poble ha entrat a matar el rei, el teu senyor.
16 No està bé això que has fet. Viu Jahveh, que vosaltres sou dignes de mort, perquè no heu vetllat pel vostre senyor, per l’ungit de Jahveh. I ara, mireu on és la llança del rei, i la gerra d’aigua que hi havia al seu capçal.
17 I Saül va reconèixer la veu de David, i digué: ¿És aquesta la teva veu,  ll meu David? I David digué: És la meva veu, oh rei, senyor meu! 18 I digué: ¿Com és que el meu senyor persegueix el seu servent? Perquè, què he fet i quin mal he comès?
19 I ara, doncs, que el meu senyor el rei escolti les paraules del seu servent: Si Jahveh t’ha incitat contra mi, que ell accepti un present; però,
26:21 1Sa 15:24
1 Samuel 26, 27
si són els  lls dels homes, maleïts siguin ells davant Jahveh, perquè m’han fet fora avui de ser admès a l’heretatge de Jahveh, dient: Vés, serveix altres déus.
20 Ara, doncs, que la meva sang no caigui a terra davant la presència de Jahveh; perquè el rei d’Israel ha sortit a cercar una puça, com es per- segueix la perdiu per les muntanyes.
21 I Saül digué: He pecat; torna,  ll meu David, perquè ja no et faré més mal, perquè avui la meva vida ha estat preciosa als teus ulls. Heus aquí, he actuat nèciament i m’he equivocat molt.
22 I David respongué i digué: Heus aquí la llança, oh rei! Que un dels servents passi a recollir-la.
23 I que Jahveh recompensi a ca- dascú la seva justícia i la seva  delitat; perquè Jahveh t’ha lliurat avuialamevamà,ijonohevolgut estendre la meva mà contra l’ungit de Jahveh.
24 I heus aquí, tal com el dia d’avui la teva vida ha estat valuosa als meus ulls, que així sigui la meva vida als ulls de Jahveh, i que ell m’alliberi de tota angoixa.
25 I Saül digué a David: Beneït siguis tu,  ll meu David; certament acompliràs el que facis, i també prevaldràs. I David se n’anà pel seu camí, i Saül se’n tornà al seu lloc.
27
I David digué dins del seu cor:
Ara, qualsevol dia moriré en la mà de Saül; no puc fer res millor que fugir a la terra dels  listeus, així Saül desistirà de cercar-me encara per tot el territori d’Israel, i jo m’escaparé de la seva mà.
2 David, doncs, s’alçà i es traslladà, ell i sis-cents homes que eren amb ell, al territori d’Aquix,  ll de Maoc, rei de Gat.
3 I David habità amb Aquix a Gat, ell i els seus homes, cadascú amb
349


































































































   355   356   357   358   359