Page 377 - Biblia Català TBS
P. 377

10 I Amnon digué a Tamar: Porta el menjar a la cambra interior, i menjaré de la teva mà. I Tamar agafà els pa- nets que havia fet, i els dugué al seu germà Amnon, a la cambra interior. 11 I els atansà a ell perquè en men- gés, i ell la va agafar, i li digué: Vine, jeu amb mi, germana meva.
12 I ella li digué: No, germà meu, no em forcis, perquè això no es fa a Israel. No facis aquesta infàmia.
13 I jo, ¿on aniria amb la meva ver- gonya? I tu series tingut com un dels infames a Israel. Ara doncs, parla, et prego, al rei, perquè no em refusarà pas a tu.
14 Però ell no volgué escoltar la veu d’ella, i com era més fort que ella, la forçà i jagué amb ella.
15 I Amnon la va odiar amb un odi tan gran, que l’odi amb què la va odiar fou més gran que l’amor amb què l’havia estimat. I Amnon li digué: Aixeca’t, vés-te’n.
16 I ella li digué: No, perquè aquest mal de fer-me marxar és més gran que l’altre que m’has fet. Però ell no la volgué escoltar;
17 i cridà el seu criat que el servia, i li digué: Fes marxar, si us plau, aquesta fora d’aquí, i barra la porta darrere d’ella.
18 I ella portava una túnica llarga, perquè aquests mantells els portaven les  lles del rei que eren verges. I el criat d’ell la féu sortir fora, i barrà la porta darrere d’ella.
19 I Tamar agafà cendra i se la llan- çà sobre el cap, i esquinçà la seva túnica llarga que portava damunt, i es posà la mà sobre el cap, i se n’anà cridant.
20 I el seu germà Absalom li digué: ¿Ha estat amb tu el teu germà Amnon? Però ara, germana meva, guarda silenci, és el teu germà, no posis el cor en això. I Tamar, deso- lada, anà a estar-se a casa del seu germà Absalom.
2 Samuel 13
21 I quan el rei David escoltà totes aquestes coses, s’enfurí molt.
22 I Absalom no parlà amb Amnon niperamalniperabé,encaraque Absalom odiava Amnon ja que havia forçat Tamar, la seva germana.
23 I s’esdevingué al cap de dos anys, que Absalom tenia els esquiladors a Baal-Hassor, que és prop d’Efraïm, i Absalom convidà tots els  lls del rei. 24 I Absalom vingué al rei, i va dir: Heus aquí, doncs, que el teu servent té ara els esquiladors; et prego que vingui el rei i els seus servents amb el teu servidor.
25 I el rei digué a Absalom: No,  ll meu, no hi anem tots ara, per a no ser-te massa carregosos. I li va insis- tir, però ell no hi volgué anar, però el beneí.
26 I Absalom digué: Almenys deixa, et prego, venir amb nosaltres el meu germà Amnon. I el rei li digué: Per què ha d’anar amb tu?
27 Però Absalom li va insistir, i deixà que anés amb ell Amnon i tots els  lls del rei.
28 I Absalom havia manat als seus servents, dient: Observeu, us prego, quan el cor d’Amnon estigui alegre pel vi, i jo us digui: Colpiu Amnon; llavors el matareu. No tingueu por. ¿No sóc jo qui us ho he manat? Sigueu forts i tingueu valor.
29 I els servents d’Absalom feren a Amnon com Absalom havia manat. I tots els  lls del rei s’aixecaren i muntaren cadascú la seva mula, i fugiren.
30 I s’esdevingué, mentre ells eren de camí, que la notícia arribà a David, dient: Absalom ha matat tots els  lls del rei, i no n’ha deixat ni un.
31 I el rei s’alçà, i s’esquinçà els vestits, i s’estirà a terra, i tots els seus servents estaven drets amb els vestits esquinçats.
32 I Jonadab,  ll de Xammà, germà de David, respongué i digué: Que el meu senyor no digui: Tots els joves,
369


































































































   375   376   377   378   379