Page 378 - Biblia Català TBS
P. 378

2 Samuel 13, 14
els  lls del rei, han estat morts; per- què només Amnon és mort, perquè això ja era en la boca d’Absalom d’ençà del dia que Amnon forçà Tamar, la seva germana.
33 Ara, doncs, que el meu senyor, el rei, no faci cas d’això, dient: Tots els  lls del rei han mort. Perquè només Amnon és mort.
34 I Absalom fugí; i el jove sentine- lla alçà els seus ulls i mirà i, heus aquí, molta gent venia pel camí rere d’ell, pel cantó de la muntanya.
35 I Jonadab digué al rei: Heus aquí, vénen els  lls del rei! S’ha esdevin- gut segons el que havia dit el teu servent.
36 I s’esdevingué en acabar de par- lar que, heus aquí, els  lls del rei arribaren, i aixecaren la seva veu i ploraren; i també el rei i tots els seus servents ploraren amb un gran plor. 37 Però Absalom fugí, i anà a Talmai,  ll d’Ammihud, rei de Gueixur. I David féu dol pel seu  ll tots aquells dies.
38 I Absalom fugí i anà a Gueixur, i s’estigué allà tres anys.
39 I el rei David desitjava sortir vers Absalom, perquè ja s’havia consolat de la mort d’Amnon.
digué: Certament, jo sóc una dona viuda, i el meu marit és mort.
6 I la teva serventa tenia dos  lls, i es van barallar tots dos al camp, i com que no hi va haver ningú que els separés, l’un va donar un cop a l’altre, i el va matar.
7 I vet aquí que tota la família s’ha aixecat contra la teva serventa, i diuen: Lliura’ns el qui va matar el seu germà, i el matarem per la vida del seu germà, a qui va matar, i també matarem l’hereu. I així apa- garan la brasa que encara em resta, de manera que no deixaran al meu marit nom ni romanent sobre la faç de la terra.
8 I el rei digué a la dona: Vés-te’n a casa teva, i jo donaré ordres pel que fa al teu cas.
9 I la dona de Tecoa digué al rei: Senyor meu, oh rei, la iniquitat sigui sobre meu i sobre la casa del meu pare: i que el rei i el seu tron siguin innocents.
10 I el rei digué: Si algú t’amenaça, porta-me’l, i ja no et molestarà més.
11 I ella digué: Et prego, oh rei, que et recordis de Jahveh, el teu Déu, a   que el venjador de la sang no augmenti més la desgràcia, i que ells no destrueixin el meu  ll. I ell digué: Viu Jahveh, que no caurà a terra ni un sol cabell del teu  ll.
12 I la dona digué: Permet que la teva serventa digui una paraula al meu senyor el rei. I respongué: Parla. 13 I la dona digué: ¿Per què, doncs, has pensat una cosa com aquesta contra el poble de Déu? Quan el rei diu això, és com si es fes culpable, perquè el rei no deixa tornar el seu desterrat.
14 Perquè certament morirem, i serem com aigua que s’aboca al terra, que no es pot recollir; i Déu no fa accepció de persones, tanmateix, idea mitjans a   que el seu desterrat no sigui expulsat de la seva presència.
14
va per Absalom.
2 I Joab envià a Tecoa, i portà d’allà una dona hàbil, i li digué: Et prego que  ngeixes que estàs de dol; posa’t, doncs, vestits de dol, i no t’ungeixis amb oli, de manera que semblis una dona que fa molts dies que porta dol per un mort;
3 i aniràs al rei, i li parlaràs d’aquesta manera. I Joab posà les paraules a la seva boca.
4 I la dona de Tecoa parlà al rei, caigué sobre el seu rostre a terra i es prosternà, i digué: Ajuda’m, oh rei. 5 I el rei li digué: Què et passa? I ella
13:37 2Sa 3:3 370
I Joab,  ll de Seruià, s’adonà
que el cor del rei es preocupa-


































































































   376   377   378   379   380