Page 384 - Biblia Català TBS
P. 384

2 Samuel 17, 18
27 I s’esdevingué, en arribar David a Mahanaim, que Xobí,  ll de Nahaix, de Rabà dels  lls d’Ammon, i Maquir,  ll d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, el gaaladita de Roglim,
28 portaren jaços, i gibrells, i atuells de terrissa, i blat, i ordi, i farina, i gra torrat, i faves, i llenties, i cereals torrats,
29 i mel, i mantega, i bestiar menut, i formatge de vaca, per a David i per a la gent que era amb ell, perquè en mengessin, ja que deien: El poble té fam, i està fatigat i assedegat en el desert.
8 I el combat s’escampà per tot aquell territori, i aquell dia el bosc devorà més gent que la que devorà l’espasa.
9 I Absalom es trobà davant dels servents de David; i Absalom caval- cava sobre la mula, i la mula arribà sota el brancatge d’un gran terebint, i el seu cap s’enganxà al terebint, i restà penjat entre el cel i la terra, i la mula que era sota seu continuà endavant.
10 I un home ho veié i avisà Joab, i digué: Heus aquí, he vist Absalom penjat d’un terebint.
11 I Joab digué a l’home que l’havia avisat: I heus aquí, si l’has vist, ¿per quin motiu no l’has colpit allà a terra? Llavors jo t’hauria donat deu xèquels de plata i un cinyell.
12 I l’home digué a Joab: Encara que se’m pesessin a la mà mil xèquels de plata, no estendria la meva mà contra el  ll del rei, ja que a les nostres ore- lleselreietvamanaratuiaAbisai i a Itai, dient: Vigileu que ningú no toqui el jove Absalom.
13 Altrament jo hauria enganyat la meva ànima, perquè al rei no se li amaga res; i tu mateix t’hauries posat en contra meva.
14 I Joab digué: No vull perdre més temps amb tu. I agafà tres dards a la mà, i els clavà al cor d’Absalom, mentre encara era viu enmig del terebint.
15 I el van encerclar deu joves, els que portaven les armes de Joab, i colpiren Absalom, i el remataren.
16 I Joab féu sonar el corn, i el poble deixà de perseguir Israel, perquè Joab retingué el poble.
17 I agafaren Absalom i el llançaren al bosc en una gran fossa, i posaren sobre ell un munt de pedres molt gran. I tot Israel fugí cadascú a la seva tenda.
18 I Absalom, mentre era en vida, agafà i es féu erigir un monument, que és a la vall del Rei, ja que deia:
18
ells capitans de milers i capitans de centenars.
2 I David envià un terç del poble sota les ordres de Joab, i un terç sota les ordres d’Abisai,  ll de Seruià, germà de Joab, i un terç sota les ordres d’Itai, el guitita. I el rei digué al poble: També jo sortiré amb vosaltres.
3 Però el poble digué: No has de sortir; perquè si nosaltres fugim, no es  xaran en nosaltres, i si la meitat de nosaltres mor, no s’hi  xaran. En canvi, tu ets com deu mil de nosal- tres; per això ara és millor que ens siguis d’ajut des de la ciutat.
4 I el rei els digué: Faré el que sembli bé als vostres ulls. I el rei s’estava dret al costat del portal mentre tot el poble sortia en grups de cent i de mil.
5 I el rei manà Joab i Abisai i Itai, dient: Per consideració a mi, tracteu benignament el jove Absalom. I tot el poble escoltà quan el rei havia manat això a tots els capitans con- cernent Absalom.
6 I el poble sortí al camp a l’encontre d’Israel, i el combat tingué lloc al bosc d’Efraïm;
7 i allà el poble d’Israel fou derrotat davant dels servents de David, i la desfeta fou gran aquell dia: vint mil homes.
376
I David passà revista al poble
que era amb ell, i posà sobre


































































































   382   383   384   385   386