Page 386 - Biblia Català TBS
P. 386

2 Samuel 19
i la vida dels teus  lls, i de les teves  lles, i la vida de les teves mullers, i la vida de les teves concubines,
6 estimant els qui t’odien i odiant els qui t’estimen, ja que avui has manifestat que no són res per a tu prínceps ni servents, perquè avui m’he adonat que si Absalom fos viu i tots nosaltres avui fóssim morts, llavors semblaria correcte als teus ulls.
7 I ara aixeca’t, surt i parla al cor dels teus servents, perquè juro per Jahveh que si tu no surts, no restarà cap home amb tu aquesta nit: i això serà pitjor per a tu que tot el mal que t’ha sobrevingut des de la teva joventut  ns ara.
8 I el rei s’aixecà, i s’assegué al portal; i n’assabentaren tot el poble, dient: Mireu, el rei seu al portal. I tot el poble vingué davant del rei, però Israel havia fugit cadascú a la seva tenda.
9 I s’esdevingué que tot el poble discutia, en totes les tribus d’Israel, dient: El rei ens ha alliberat de la mà dels nostres enemics, i ell ens ha alli- berat de la mà dels  listeus, i ara ha fugit de la terra a causa d’Absalom. 10 I Absalom, a qui vam ungir sobre nosaltres, ha mort a la batalla. Ara, doncs, per què no dieu res vosaltres per fer tornar el rei?
11 I el rei David envià un missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar, dient: Parleu als ancians de Judà, dient: ¿Per què sou els darrers a fer tornar el rei a casa seva, quan la paraula de tot Israel ha arribat al rei, de fer-lo tornar a casa seva?
12 Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou el meu os i la meva carn, ¿per què, doncs, voleu ser els darrers a fer tornar el rei?
13 I direu a Amassà: ¿No ets tu el meu os i la meva carn? Així em faci Déu i així m’afegeixi, si tu no ets el capità de l’exèrcit davant meu per sempre, en lloc de Joab.
19:17 2Sa 16:1 378
14 I inclinà el cor de tots els homes de Judà com un sol home, i enviaren a dir al rei: Torna tu amb tots els teus servents.
15 I el rei tornà i vingué al Jordà; i Judà vingué a Guilgal per anar a trobar el rei, per fer passar al rei el Jordà.
16 I Ximí,  ll de Guerà, un benjami- nita, que era de Bahurim, s’afanyà i baixà amb els homes de Judà a trobar el rei David,
17 i un miler d’homes de Benjamí venien amb ell, i Sibà, servent de la casa de Saül, i amb ell els seus quin- ze  lls i els seus vint servents, i ells s’apressaren a passar el Jordà davant del rei.
18 I travessaren el gual per portar la casa del rei, i per fer el que semblés bé als seus ulls. I Ximí,  ll de Guerà, es prosternà davant del rei quan passava el Jordà;
19 i digué al rei: Que el meu senyor no em compti la iniquitat, i no et recordis d’allò que el teu servent va fer perversament el dia que el meu senyor el rei va sortir de Jerusalem, que el rei no ho guardi en el seu cor; 20 perquè el teu servent reconeix que ha pecat, i vet aquí que he vin- gut avui, el primer de tota la casa de Josep, per baixar a trobar el meu senyor el rei.
21 I Abisai,  ll de Seruià, va respon- dre, i digué: ¿No s’ha de fer morir Ximí per això, perquè va maleir l’ungit de Jahveh?
22 I David digué: ¿Què tinc jo amb vosaltres, oh  lls de Seruià, que avui sigueu els meus adversaris? ¿Es pot fer morir algú a Israel avui? Perquè, ¿no sé que avui mateix jo he tornat a ser rei sobre Israel?
23 I el rei digué a Ximí: No moriràs. Ielreilihojurà.
24 I Me bóixet,  ll de Saül, baixà a trobar el rei; i no havia tingut cura dels seus peus, ni havia tingut cura de


































































































   384   385   386   387   388