Page 387 - Biblia Català TBS
P. 387

la seva barba, ni havia rentat els seus vestit, d’ençà del dia que el rei havia marxat,  ns al dia que tornà en pau. 25 I s’esdevingué, quan entrà a Jerusalem a trobar el rei, que el rei li digué: Per què no vas venir amb mi, Me bóixet?
26 I ell digué: Senyor meu, oh rei, el meu servent em va enganyar, perquè el teu servent digué: Albardaré el meu ase, i hi muntaré, i aniré amb el rei, ja que el teu servent és coix.
27 I ell ha calumniat el teu servent davant del meu senyor el rei, però el meu senyor el rei és com un àngel de Déu: fes, doncs, el que sembli bé als teus ulls.
28 Perquè tota la casa del meu pare no era més que d’homes dignes de mort davant del meu senyor el rei, i tu vas posar el teu servent entre aquells que mengen a la teva taula. ¿I quin dret tinc encara de demanar res més al rei?
29 I el rei li digué: Per què m’has de parlar més d’això? He dit que tu i Sibà us dividireu les terres.
30 I Me bóixet digué al rei: Que ho prengui tot. En tinc prou que el meu senyor el rei hagi tornat en pau a la seva pròpia casa.
31 I Barzil·lai, el galaadita, baixà de Roglim, i passà el Jordà amb el rei per acomiadar-lo des del Jordà.
32 IBarzil·laieramoltvell,teniavui- tanta anys, i havia mantingut el rei durant la seva estada a Mahanaim, perquè ell era un home molt impor- tant.
33 I el rei digué a Barzil·lai: Vine amb mi, i jo et mantindré al meu costat a Jerusalem.
34 Però Barzil·lai digué al rei: ¿Quants són els dies dels anys de la meva vida, perquè jo pugi amb el rei a Jerusalem?
35 Avui jo tinc vuitanta anys: ¿puc distingir entre el bo i el dolent? ¿Pot el teu servent assaborir el que mengi
19:31 2Sa 17:27
2 Samuel 19
i el que begui? ¿Escoltaré encara la veu dels cantants i de les cantaires? ¿Per què, doncs, el teu servent hau- ria de ser encara una càrrega per al meu senyor el rei?
36 El teu servent passarà una mica enllà del Jordà amb el rei. ¿I per què m’hauria de donar el rei aquesta recompensa?
37 Et prego que deixis que el teu servent se’n torni al seu lloc, i que mori en la meva pròpia ciutat, prop del sepulcre del meu pare i de la meva mare. Però heus aquí el teu servent Quimham, que ell passi amb el meu senyor el rei, i fes amb ell el que sembli bé als teus ulls.
38 I el rei digué: Quimham vindrà ambmi,ijofaréambellelque sembli bé als teus ulls, i tot el que desitgis de mi, jo t’ho concediré.
39 I tot el poble passà el Jordà. I el rei passà, i el rei besà Barzil·lai, i el beneí, i ell se’n tornà al seu lloc.
40 I el rei anà a Guilgal, i Quimham passà amb ell. I tot el poble de Judà passà amb el rei, i també la meitat del poble d’Israel.
41 I vet aquí que tots els homes d’Israel vingueren al rei, i digueren al rei: ¿Per què els nostres germans, els homes de Judà, se t’han endut d’amagat, i han fet passar el rei i la seva casa sobre el Jordà i tots els homes de David amb ell?
42 I tots els homes de Judà van res- pondre als homes d’Israel: Perquè el rei és parent nostre. ¿I com és que us heu disgustat per això? ¿Hem menjat quelcom del rei, o ens ha fet algun regal?
43 I els homes d’Israel van respon- dre als homes de Judà, i digueren: Nosaltres tenim deu parts en el rei, i també en David nosaltres tenim més drets que vosaltres. Per què, doncs, ens heu menyspreat? ¿No vam ser nosaltres els primers a proposar de fer tornar el nostre rei? Però les
379


































































































   385   386   387   388   389